ACTUALITAT: NOTÍCIES

Membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural i activista amb una llarga, Laia Torras parla clar sobre el futur del català i el paper que hi tenim els joves. En aquesta entrevista, adverteix del retrocés d’ús social de la llengua, però també transmet un missatge de força i responsabilitat col·lectiva per fer del català una eina de cohesió i llibertat. 

Com valora l’estat actual del català en els àmbits educatius, mediàtics i digitals? 

El català és una llengua viva i dinàmica amb una comunitat de més de 10 milions de parlants. És una llengua que ha demostrat que pot ser exitosa i referent en tots els àmbits, també a la cultura: la literatura, el cinema i la música. A més, ha tingut un paper cabdal per a la cohesió social d’aquest país. Estem molt orgullosos de la nostra llengua i, per tant, volem utilitzar-la de forma desacomplexada en tots els àmbits i situacions, per aconseguir-ne una plena normalització. 

Tanmateix, el català es troba discriminat i minoritzat en molts àmbits, reduint les possibilitats d’utilitzar-lo de manera normal i habitual, sobretot per a persones que no compten amb el català en el seu entorn. N’és exemple la situació a l’audiovisual, on menys del 5% de les pel·lícules i sèries a plataformes i cinemes s’ofereixen en català, i també se’n veu afectat l’entorn mediàtic, ja sigui amb els mitjans de comunicació tradicionals o a través de les xarxes. No revertir aquesta minorització està provocant que el seu ús estigui caient de manera preocupant, fins al punt que només un 36,1% l’utilitza com a llengua habitual, quan 20 anys enrere era el 46%. 

Per això, des d’Òmnium treballem perquè el català avanci en tots els àmbits clau pel seu futur: l’escola, l’esport, l’audiovisual, l’àmbit digital, i el cultural. També ajudem a superar totes aquelles barreres que dificulten o impedeixen un ús normal del català, especialment entre els grups socials que són clau pel seu futur: infants, joves i nous parlants. 

Quines mesures urgents caldria prendre per aturar la substitució lingüística que pateix el català? 

Considerem que cal fer un gran impuls al català i eliminar els obstacles que impedeixen o dificulten el seu ús. El primer repte del català és multiplicar l’oferta d’espais, horaris, llocs i formats per aprendre català. Això inclou garantir que tots els habitants de Catalunya puguin aprendre la llengua, cosa que amb l’actual reduïda oferta de cursos no és possible. Hi ha 2 milions de persones que volen aprendre català per només 120.000 places. En paral·lel, cal treballar per multiplicar els vincles entre les persones que estan aprenent català i els parlants habituals, perquè puguin utilitzar-lo en el seu entorn. Per això, des d’Òmnium Cultural promovem i portem a terme projectes com el Vincles, que aborda precisament això: l’aprenentatge de la llengua, però des d’una vessant més informal i propera.

Més enllà d’aquí, el que cal és seguir fomentant espais i àmbits on utilitzar el català sigui possible, còmode, positiu i, en definitiva, completament normal. Això implica garantir una oferta en català molt superior a l’actual en àmbits clau com l’audiovisual, la música, l’empresa, l’esport, la literatura i l’àmbit digital, especialment per a infants, joves i nous parlants. En alguns casos, això significarà augmentar la quantitat, com en el cas del nombre de pel·lícules disponibles en català als cinemes i plataformes; en altres casos, destacarem qualitativament, creant productes culturals de gran èxit que contribueixin al prestigi nacional i internacional del català. També caldrà treballar per transformar progressivament els hàbits i inèrcies lingüístiques, i eliminar els obstacles legals i jurídics que impedeixen l’ús del català. 

I finalment, també cal augmentar la sensibilització i la consciència social per la llengua, convidant tota la població a compartir el català amb tothom i arreu, deixant de banda prejudicis, complexos i pors. Cal mostrar que el català és també una llengua d’acollida, de valor, necessària i útil. Els referents en àmbits importants per a la societat, com l’esportiu, mediàtic i les xarxes socials, tenen un paper vital. Multiplicar aquests referents, tant en l'àmbit nacional com local, és també un dels grans reptes del català. Es tracta, en definitiva, de tornar a convertir el català en una llengua tant atractiva com necessària. 

En un context de globalització i plataformes digitals com Netflix o Spotify, com es pot garantir la presència del català? 

Amb la irrupció de plataformes globals com Netflix, HBO i Amazon, la indústria audiovisual i els grans creadors de contingut tenen cada vegada més pes en l’entreteniment de la societat catalana. El problema és que aquestes plataformes operen amb una mirada exclusivament estatal, i no contemplen el mercat català de forma distintiva. Així, tot i que més del 80% de la població, i més del 90% dels joves, utilitzen aquestes plataformes, el catàleg en català és molt deficient: només el 3,7% del contingut a Netflix, el 12,7% a HBO, el 2,8% a Disney Plus, el 4,6% a Prime Video i el 2% a Apple TV està en català. 

No obstant això, també hi ha plataformes que aposten pel català, com Filmin, amb més de 2.700 pel·lícules i sèries en català. A més, iniciatives com la plataforma 3Cat, la incorporació de pel·lícules doblades a les plataformes de streaming i la recuperació de SX3 han reforçat la presència del català a l’audiovisual. 

El castellà segueix dominant en molts espais públics a Catalunya. Com es pot revertir això sense caure en polèmiques estèrils? 

Es tracta, tal i com hem dit abans, de fomentar espais on el català adopti un comportament normal, però que alhora sigui positiu i útil. I aquí, la feina que s’ha de fer és de formigueta, per tal d’anar-ho treballant des de cada espai, individualment. Evidentment, el model d’escola catalana ha tingut i té un paper fonamental, però cal

actuar en tots els àmbits i cal fer-ho des del convenciment que el català és una de les eines més potents que tenim com a país de generar comunitat inclusiva i plural. En aquest punt, la consciència de tothom és clau per canviar la tendència. 

Quina opinió té sobre la immersió lingüística? Alguns sectors la qüestionen: cal reformular-la o defensar-la sense concessions? 

A Òmnium Cultural estem absolutament convençuts que el model d’escola catalana és el millor model perquè és l’únic que fomenta la nostra cohesió com a país. Alhora, garanteix l'accés universal al coneixement de la llengua sense cap distinció, fomenta el creixement en igualtat d’oportunitats i fa que no es pugui seperar a ningú per raó d’origen o de llengua familiar, i això és molt important. 

A més, hem de defensar el model d'escola catalana perquè és el que millor resultats dona i també, i molt rellevant, perquè és el model que ha estat consensuat pel conjunt de la comunitat educativa i aprovat democràticament en les nostres institucions. Pel que fa als joves, el repte que se’ns planteja és com passar del coneixement a l’ús. 

Els joves catalans cada vegada parlen més en castellà fins i tot en entorns familiars. Com es pot frenar aquesta dinàmica? 

Com deia abans, els joves coneixen la llengua, però tenim un repte molt important que és el de passar del coneixement a l’ús. I, per això, hem de millorar el model d’escola catalana i ser més ambiciosos. Per exemple, sabem que si l’idioma d’interacció en espais horitzontals, entre iguals i amb vinculació emocional és el català, propicia molt més que s’adopti com a llengua d’ús. Per això, hem de multiplicar els espais de socialització del català per garantir que tots els infants i joves poden desenvolupar-se en català i hi tenen una vinculació emocional i personal més enllà de l’àmbit estrictament institucional o educatiu perquè assumeixin que és una llengua vàlida per a la informalitat i el tracte entre iguals. 

Però al mateix temps que millorem el model d’escola catalana i del lleure, també hem de millorar i incidir en la resta d’àmbits que comentàvem abans: l’audiovisual, l’esportiu, el cultural i el digital. 

Segons l'última EULP, només el 32% de les persones utilitza el català com a llengua habitual, com valores aquesta situació? 

Malgrat que constatem amb preocupació el descens de l’ús social del català, no caurem en el catestrofisme ni el desànim. Aquestes dades ens plantegen oportunitats i reptes importants: d’una banda, el d’universalitzar l’accés a l’aprenentatge i ús del català, perquè tenim més de 2 milions de persones que ens estan dient que el volen aprendre o millorar; i i d’altra banda, hem de multiplicar els

espais de socialització del català. I per afrontar aquests reptes, no n’hi ha prou amb canvis individuals o respostes parcials, la plena normalització del català és una urgència que requereix una actuació coordinada i de país. Òmnium Cultural fa més de 60 anys que treballem per la defensa i la promoció de la llengua i no deixarem de fer-ho. És un dels nostres motius fundacionals. Però aquí cal la col·laboració de tothom. 

Davant d'aquesta situació, quins són els projectes d'Òmnium al respecte? 

Abans ja n’hem comentat un, el Vincles, un projecte que va néixer el 2022 i que ja compta amb la col·laboració de més de 200 entitats del país. Amb el Vincles volem donar resposta a la necessitat creixent d'aprendre o millorar el català mitjançant la creació de grups de conversa entre catalanoparlants i nous parlants, per compartir la llengua i, al mateix temps, crear vincles entre la comunitat als barris i escoles del país. Ara mateix el Vincles compta amb més de 265 grups, més de 2.000 aprenents i més de 500 acompanyants. 

A banda del Vincles, tenim el Sambori, el projecte d’Òmnium en què nens i joves creen en grup obres artístiques en català, i les comparteixen amb la resta de grups d’arreu del país. Un projecte que fomenta la cohesió i la igualtat d’oportunitats. 

En l’àmbit de l’esport, fruit d’una aliança amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, vam presentar un pla d’acció en col·laboració amb més de 600 clubs, 56 federacions i milers d’entrenadors, professionals, àrbitres i esportistes per reforçar l’ús de la llengua a l’esport a través de formacions, materials i una campanya centra en els entrenaments. 

En l’àmbit digital, traballem per la promoció de la llengua a través de la Fundació.cat i col·laborem amb Gamesports Electrònics, el canal líder en esports electrònics en llengua catalana, perquè perquè hi hagi retransmissió en català de la Superliga Domino’s, la competició professional del videojoc League of Legends. 

I en l’àmbit cultural, fomentem els projectes fets en català a través del Festival Òmnium de Cinema o el Límbic, i prestigiem les lletres catalanes a través dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Aquests només són alguns dels projectes que tenim en marxa. Però n’hi ha molts més perquè, com deia abans, la defensa i promoció de la llengua catalana és un dels motius fundacionals d’Òmnium Cultural.