2021
El 5 de juny del 1972 es va celebrar a Estocolm l'Assemblea General de les Nacions Unides que va donar lloc a la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà. És per aquest motiu que avui, 5 de juny, reivindiquem el Dia Mundial del Medi Ambient.
Malgrat els esforços per part d'alguns estats i les múltiples cimeres que l'han succeït, en matèria ecologista, el més calent és a l'aigüera. Als Països Catalans, malgrat algunes millores en alguns àmbits com ara la qualitat dels rius, hem perdut els darrers 20 anys al voltant del 25% de la nostra fauna salvatge, fruit d'un empobriment general dels nostres ecosistemes. La pressió urbanística i l'abandonament de l'activitat agrícola, derivats del sistema econòmic, en són la principal causa. Així mateix, la custòdia del territori, és la nostra millor arma per combatre-ho.
Cal posar en valor la tasca imprescindible de la societat civil organitzada per la protecció del medi ambient. Als Països Catalans, la forta xarxa social i associativa com les agrupacions veïnals, organitzacions ecologistes o grups del lleure educatiu (esplais i escoltes) han contribuït en l'agitació i consciència de la comunitat, visibilitzant l'immens valor ecosocial del nostre entorn natural: boscos, costes, muntanyes, planes i zones humides. Aquests moviments són una de les llavors més valuoses de l'hegemonia social, són brúixoles del traçat de la lluita que han permès situar l'ecologisme al centre de les nostres vides.
Ara cal també que les institucions esdevinguin una eina funcional per transformar les mobilitzacions i aquesta creixent consciència social en acció política. En aquest sentit, les darreres eleccions al Parlament de Catalunya són una oportunitat per promoure-ho. Després d'anys de polítiques extractivistes i insostenibles, sense capacitat deslligar-se dels oligopolis, la nova conselleria d'Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural té l'oportunitat de promoure un canvi de paradigma que treballi de forma transversal per la transició ecològica del Principat. El nou escenari esmentat ha de transcendir del seu marc i ser capaç d'establir recíprocament una coordinació estable amb la resta dels Països Catalans: Amb la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament rural, Emergència Climàtica i Transició ecològica del govern valencià i amb la conselleria de Medi Ambient i Territori de les Illes.
El repte és immens i la crisi climàtica no ens deixa temps per gaires dilacions, la realitat Mediterrània comuna ens obliga establir sinergies entre les diferents institucions de la nostra nació per revertir la situació actual. Cal accelerar la transició energètica des d'un criteri de sostenibilitat i d'equilibri territorial. La transició ha de ser una oportunitat per la democratització del sistema i per fer una aposta decidida per la diversificació de les nostres fonts d'energia renovables, que en permeti una major distribució territorial i que respecti el nostre ric mosaic agroforestal. És imprescindible que aquest procés tingui en compte la màxima preservació possible del sòl agrícola com el major baluard en el camí de la sobirania alimentària.
El canvi de paradigma del model productiu ha de venir de la mà de mesures actives que garanteixin la conservació de la nostra riquesa de flora i fauna salvatge. Hem de deixar de veure els espais naturals com a museus o exclusivament com a zones d'esbarjo i prioritzar-hi el foment d'activitats que respecten promouen la diversitat, com l'agricultura orgànica o la ramaderia extensiva. Arreu dels Països Catalans ens trobem amb espais periurbans degradats i abandonats fruit de l'especulació que cal recuperar i destinar a l'agricultura i el foment de la biodiversitat.
Les darreres dècades han vingut marcades per infinitat de lluites que han fet front als conflictes ambientals provocats per un sistema pandèmic arreu del territori. Sense cessar les mobilitzacions, les institucions han de passar a l'acció i donar resposta davant la crisi social i ecològica. Preservem el mosaic agrari i forestal que ens enriqueix, guanyem totes les sobiranies!