2019
Recentment hem vist una notícia que ha fet saltar totes les alarmes: la Fiscalia General de l’Estat diu que una agressió a una persona d’ideologia nazi o la incitació a l’odi cap a aquest col·lectiu, pot ser inclòs en el delicte d’odi tipificat en el Codi Penal. El Jovent Republicà contestem que el nazisme sí que és intolerància, odi i delicte.
Aquesta circular ha estat enviada a tots els fiscals de l’Estat espanyol perquè els hi serveixi com a referència en els casos d’aquests tipus de delicte. Aquest fet fa que es desvirtuï totalment el sentit de la inclusió d’aquest delicte, ja que havia de servir, precisament, per protegir les persones de conductes com les agressions feixistes, neonazis o de qualsevol tipus discriminatori.
L’exemple més recent que hem vist és el de la denúncia -ara per part de la fiscalia- a set castellans que van participar de la manifestació en favor de l’autodeterminació a Madrid el passat 16 de març, i on es van encarar amb els neonazis del Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma. En aquest cas, són els antifeixistes els que han d’anar a judici acusats per delicte d’odi.
Les Joventuts d’Esquerra Republicana defensem que la ideologia feixista no mereix cap classe de protecció en cap norma jurídica. Els col·lectius vulnerats i discriminats són els únics que necessiten una regulació específica i especial. Aquest article hauria de servir per protegir als col·lectius històricament oprimits, i no per fer una interpretació neoliberal que posa al mateix sac a tothom sense tenir en compte aquest element. Per tant, en aquesta circular veiem un clar abús del dret contrari l’article 17 de la Convenció Europea dels Drets Humans, en què es prohibeix taxativament l’abús de dret.
A més, veiem que aquesta circular fa una comparativa preocupant. En el seu text, fa una equiparació directa dels termes nazisme, feixisme i antisemitisme amb el comunisme. Posant al mateix nivell dos conceptes antagònics. Dos conceptes oposats històricament, un en favor de la classe treballadora i per l’abolició de l’opressió i l’altre que equival a xenofòbia, racisme, opressió i violència reaccionària.
Després d’aquestes interpretacions arbitràries, la realitat que ens trobem és més antifeixistes imputats per delictes d’odi, més arxivaments de casos d’antifeixistes agredits, més catalanofòbia impune i més tolerància a comportaments antidemocràtics. La justícia espanyola ens demostra un cop més no ser igual per a tothom.
Dir que els nazis poden ser víctimes d’odi és d’un cinisme esfereïdor. Una aberració democràtica, que atempta contra la dignitat antifeixista i la memòria històrica. Nosaltres, com a societat oberta i democràtica, tal com deia el filòsof Karl Popper, no podem tolerar a la intolerància, perquè això destruiria la pròpia societat tolerant. En definitiva, el fet d’odiar al feixisme mai hauria de ser un delicte, sinó un deure moral.