21.02
2008
2008
Les JERC consideren que les polítiques del PSOE en cooperació són de llop amb pell de xai
Les JERC manifesten la seva preocupació per la política de cooperació que s’ha impulsat des del Govern del PSOE. No es pot negar que si la comparem amb la dels anys anteriors del PP el salt endavant és abismal, ja que el PSOE ha promogut un canvi radical de rumb en matèria de cooperació al desenvolupament, tan en l’àmbit de l’execució com de la planificació. No obstant això, des de les JERC consideren que, tot i què s’ha treballat per augmentar recursos i millorar-ne la planificació i l’execució, aquesta política no ha anat coordinada amb la resta d’acció de govern i ha entrat en profundes contradiccions.
Les JERC manifesten la seva preocupació per la política de cooperació que s’ha impulsat des del Govern del PSOE. No es pot negar que si la comparem amb la dels anys anteriors del PP el salt endavant és abismal, ja que el PSOE ha promogut un canvi radical de rumb en matèria de cooperació al desenvolupament, tan en l’àmbit de l’execució com de la planificació. No obstant això, des de les JERC consideren que, tot i què s’ha treballat per augmentar recursos i millorar-ne la planificació i l’execució, aquesta política no ha anat coordinada amb la resta d’acció de govern i ha entrat en profundes contradiccions.
Cal destacar l’aprovació del Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008 pel que fa a l’enfocament i als objectius previstos; o l’important increment de recursos durant aquests darrers tres anys que han situat l’AOD de l’Estat espanyol al 0,5% del PIB el 2008, i que bona part d’aquest increment ha repercutit en una ferma aposta pel sistema multilateral de Nacions Unides.
Tot i així, encara queden massa reptes importants per encarar. Reptes que passen per una major coherència de polítiques i per una millor qualitat de la cooperació executada. En aquest sentit, el jovent independentista denuncia la política de deute extern basada en un deute il·legítim; es continua comptabilitzant la condonació de deute com AOD, es continuen donant crèdits lligats a la compra de béns i serveis espanyols i s’ha incrementat la militarització de l’ajuda humanitària i d’emergència.
Pel que fa a l’actuació en matèria de construcció de pau, si bé es va iniciar la legislatura amb una decisió valenta de retirar les tropes d’Iraq, no hi ha hagut una modificació substancial en aquest àmbit als anteriors governs. Només cal observar com es dispara sense mesura la despesa armamentística durant els darrers anys, especialment pel que fa a I+D, i com els avenços legislatius pel que fa al control del comerç d’armes han estat massa tímids. Avui l’Estat espanyol és el principal distribuïdor de municions de balística a l’Àfrica subsahariana, una veritat incòmoda que, a la pràctica, segueix sent igual com a l’anterior govern d’Aznar.
El PSOE segueix jugant a una política de màscares, hipòcrita. Per una banda, incrementa en recursos econòmics i en capacitats d’execució dedicats a la cooperació al desenvolupament, mentre que per l’altra condiciona els interessos dels països del sud als seus propis interessos. No es tracta només de signar acords per quedar bé davant la galeria internacional i fer veure que l’Estat espanyol és compromès, responsable i solidari. Sinó que es tracta que aquestes ajudes dedicades a la cooperació no quedin anul·lades o perdin força degut a interessos comercials. La política de cooperació de l’Estat espanyol serveix de ben poc si aquesta no és coherent amb la resta de polítiques de l’estat, especialment la comercial.
Des de les JERC tenen el convenciment que si totes i tots en som conscients d’aquestes contradiccions reclamarem al nou Govern de l’Estat Espanyol que faci realitat una política pública de cooperació al desenvolupament real. La pobresa massiva, les desigualtats profundament arrelades i la debilitat política fa que una gran part de la població mundial es continuï veient privada de la llibertat per prendre decisions reals. Esquerra sempre ha defensat la llibertat, individual i col·lectiva, i serà amb una Esquerra més forta a Madrid que ens podrà ser garants de l’esforç del govern per avançar cap a aquesta llibertat.
Cal destacar l’aprovació del Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008 pel que fa a l’enfocament i als objectius previstos; o l’important increment de recursos durant aquests darrers tres anys que han situat l’AOD de l’Estat espanyol al 0,5% del PIB el 2008, i que bona part d’aquest increment ha repercutit en una ferma aposta pel sistema multilateral de Nacions Unides.
Tot i així, encara queden massa reptes importants per encarar. Reptes que passen per una major coherència de polítiques i per una millor qualitat de la cooperació executada. En aquest sentit, el jovent independentista denuncia la política de deute extern basada en un deute il·legítim; es continua comptabilitzant la condonació de deute com AOD, es continuen donant crèdits lligats a la compra de béns i serveis espanyols i s’ha incrementat la militarització de l’ajuda humanitària i d’emergència.
Pel que fa a l’actuació en matèria de construcció de pau, si bé es va iniciar la legislatura amb una decisió valenta de retirar les tropes d’Iraq, no hi ha hagut una modificació substancial en aquest àmbit als anteriors governs. Només cal observar com es dispara sense mesura la despesa armamentística durant els darrers anys, especialment pel que fa a I+D, i com els avenços legislatius pel que fa al control del comerç d’armes han estat massa tímids. Avui l’Estat espanyol és el principal distribuïdor de municions de balística a l’Àfrica subsahariana, una veritat incòmoda que, a la pràctica, segueix sent igual com a l’anterior govern d’Aznar.
El PSOE segueix jugant a una política de màscares, hipòcrita. Per una banda, incrementa en recursos econòmics i en capacitats d’execució dedicats a la cooperació al desenvolupament, mentre que per l’altra condiciona els interessos dels països del sud als seus propis interessos. No es tracta només de signar acords per quedar bé davant la galeria internacional i fer veure que l’Estat espanyol és compromès, responsable i solidari. Sinó que es tracta que aquestes ajudes dedicades a la cooperació no quedin anul·lades o perdin força degut a interessos comercials. La política de cooperació de l’Estat espanyol serveix de ben poc si aquesta no és coherent amb la resta de polítiques de l’estat, especialment la comercial.
Des de les JERC tenen el convenciment que si totes i tots en som conscients d’aquestes contradiccions reclamarem al nou Govern de l’Estat Espanyol que faci realitat una política pública de cooperació al desenvolupament real. La pobresa massiva, les desigualtats profundament arrelades i la debilitat política fa que una gran part de la població mundial es continuï veient privada de la llibertat per prendre decisions reals. Esquerra sempre ha defensat la llibertat, individual i col·lectiva, i serà amb una Esquerra més forta a Madrid que ens podrà ser garants de l’esforç del govern per avançar cap a aquesta llibertat.
cooperacioafrica-500.jpg