2021
Les dones hem sustentat la vida durant la pandèmia. Invisibilitzades i menystingudes en la nostra quotidianitat, de sobte el treball de cures i les feines essencials, generalment feminitzades, s'han situat com a garants de la subsistència física i emocional de la ciutadania.
Per això aquest 8M, dia de la dona treballadora, no és el d'un any més, és el de l'any en què la societat s'ha adonat que els treballs més precaris i poc valorats són els més bàsics per al sosteniment de la vida. Hem estat les dones treballadores, remunerades o no remunerades, les que hem permès superar un sotrac que no només ha tensionat el nostre sistema sanitari sinó que també ha disparat les desigualtats.
La crisi de la COVID-19 ha evidenciat en la nostra generació encara més una cosa que ja sabíem: vivim en un sistema patriarcal i capitalista que ens oprimeix, que ens utilitza i ens explota a nosaltres, les dones, i específicament les dones de classe treballadora, per tal de beneficiar uns pocs. Mentre els sectors essencials durant la pandèmia han estat bàsicament ocupats per dones, aquestes també són les que han patit més els seus efectes. És necessari i imperant el canvi d'aquest sistema i model en què vivim immerses, desjerarquitzant tot el treball productiu i posant les cures al centre per acabar amb la desigualtat de classe, amb l'explotació del planeta, i en definitiva, basar el sistema que volem en la sostenibilitat de la vida.
El passat 22 de febrer ja vam reivindicar que cal lluitar contra l'escletxa salarial per avançar cap a una societat que garanteixi la igualtat i que sigui socialment justa. Tot i que les dones obtenim en major mesura títols de batxillerat i de graus universitaris i, per tant, a priori estem més preparades per al món laboral, això no es tradueix en igualtat d'oportunitats. I, de fet, la pandèmia ens ha demostrat que allò realment essencial no depèn de cap títol.
Professionalment les dones i les joves seguim patint fenòmens com el terra enganxós, la canonada foradada o el sostre de vidre que ens impedeixen ser presents en llocs de decisió. No es tracta que les dones i les joves ocupem aquests espais de presa de decisions o de poder on es continuen perpetrant opressions, sinó que hem d'eliminar tota forma d'opressió existent.
En l'àmbit domèstic seguim encarregant-nos de la majoria de tasques i també de la càrrega mental que suposa organitzar aquest treball, bàsic perquè la resta de la vida, inclòs el treball productiu, es pugui desenvolupar. Aturar les cures suposa un sotrac per al sistema, que no podria mantenir-se sense tot el treball que fem gratuïtament i amagades al silenci de les nostres llars. En aquest sentit, cal destacar que actualment les dones, majoritàriament joves, més explotades són les treballadores de la llar, sovint migrades i en situació d'irregularitat, i amb unes condicions i sous que en molts casos freguen l'esclavatge.
Quan parlem de posar les cures al centre, parlem de visibilitzar i dignificar aquesta feina com el que és, la tasca més important perquè la humanitat segueixi existint. I això només és possible reivindicant els drets de les dones treballadores en el seu conjunt. Protegint els de les que hem accedit al mercat laboral i ens trobem amb estructures masculinitzades que no ens deixen avançar, agreujant la bretxa salarial i minimitzant el nombre de dones en espais de decisió. Lluitant per les que ens hem vist relegades a treballs precaris, generalment sumant una doble jornada de feina remunerada i no remunerada. I també creant els mecanismes suficients per reconèixer la feina de les que no hem accedit al mercat laboral, però ens encarreguem de tasques essencials a dins i fora de casa.
Davant d'un sistema patriarcal que segueix oprimint-nos amb noves fórmules, però els mateixos resultats de sempre, les dones ens hem d'organitzar, lluitar i reivindicar que la igualtat efectiva defensada pel moviment feminista passa per una transformació de les condicions materials i de la distribució del treball. No som propietat de ningú, som mestresses de les nostres vides i no tenim més remei que lluitar per viure-les dignament; per les que ens han precedit, per les que som i per les que vindran.
Vam fer història i farem història! Implica-t'hi! Visca la lluita feminista!
Implica't en la lluita feminista: per superar el sistema patriarcal i capitalista, per la vida!