2020
L’emergència sanitària del coronavirus ha impactat de forma evident sobre el ritme de vida de totes les persones dels Països Catalans. Ha forçat una aturada generalitzada de l’activitat econòmica i el repartiment del costos d’aquest xoc en aquests moments està a l’aire. Les Joventuts d’Esquerra Republicana volem evitar que, com va passar en l’última crisi econòmica i financera, l’impacte es carregui sobre les espatlles de la classe treballadora.
La decisió de sobre qui recau aquest cost és, sense dubte, una decisió política que implica factors més enllà de la bona voluntat dels governs, però és imprescindible que totes les administracions, així com la societat civil organitzada i el jovent, fem tot el que està a les nostres mans perquè aquesta vegada no siguin les persones més vulnerables qui ho paguin.
Però fins ara el paper del govern espanyol ha estat el contrari. Les mesures aprovades per fer front a aquesta crisi no han tingut l’objectiu de forçar les grans empreses i propietaris a pagar, evitant així que ho hagin de fer les classes populars. El govern espanyol, malgrat l’aturada de les rendes del treball (acomiadaments, ERTE, caiguda de la facturació d’autònoms), ha preferit no tallar en sec les rendes de propietaris immobiliaris i d’empreses de subministres. Al contrari, es pagaran igualment i només ha aprovat diverses moratòries que reparteixen en el temps els pagaments de les rendes de la propietat.
Davant d’això, el Jovent Republicà només podem mostrar rebuig a unes mesures clarament insuficients i faltades de valentia. En conseqüència, reclamem que la defensa dels col·lectius vulnerables, en situació administrativa irregular i de les persones que vivien gràcies al seu treball es posi per davant de la riquesa dels que viuen de rendes, sense produir.
Exigim, per tant, una renda bàsica de confinament que asseguri els ingressos de les classes populars d’arreu del territori independentment de la seva situació administrativa o del dret a cotització que els doni el seu últim contracte. Reclamem una suspensió del pagament de lloguers i hipoteques, no pas una moratòria. Aquesta suspensió de pagament creiem que hauria d’anar associada a una compensació pels petits propietaris a qui l’ingrés que perceben dels lloguers és una part decisiva i no supèrflua dels seus ingressos. Finalment, enlloc d’una moratòria, defensem una exempció del pagament de la quota d’autònoms per totes aquelles petites i mitjanes empreses que han vist la seva facturació reduïda pràcticament a zero.
Per altra banda cal estar alerta davant dels possibles abusos que les empreses estan duent a terme aprofitant la crisi del COVID-19 i que els sindicats ja estan alertant: acomiadaments improcedents, l’obligatorietat d’agafar dies vacances o el no pagament d’hores extres. Per aquest motiu, demanem que es prohibeixi que cap dels dies d’aquesta setmana santa puguin ser comptabilitzats com a dies de vacances, cap treballador ha de perdre el necessari dret al repòs i al gaudi per una pandèmia.
De la mateixa manera, demanem la prohibició dels acomiadaments en les grans empreses, en la mesura que tenen tresoreria suficient per seguir pagant salaris, i uns ajuts suficients per als treballadors de petites i mitjanes empreses que hagin patit un ERTO fins que mantinguin el total dels ingressos del contracte. Estem convençuts que és la millor manera de no trencar el teixit productiu local i, alhora, no sobrecarregar el pressupost públic.
En aquesta línia, també exigim que es faci cas a la justícia i es prohibeixi la consideració d’autònom a qualsevol treballador de distribució de menjar de serveis de restauració i hosteleria. Cal protegir els drets de col·lectius precaritzats com són els repartidors i fer pagar els sous a les grans plataformes digitals que han estat aprofitant-se de la manca de regulació.
Amb el decret aprovat aquest cap de setmana i les mesures que s’han anat prenent aquests dies, Pedro Sánchez ha intentat no molestar els grans empresaris, privilegiant, per exemple, l’activitat del servei de distribució i venda de grans empreses i plataformes digitals. Ha pretès disfressar de valentia i de polítiques d’esquerres el que només eren moratòries, empenyent la pilota endavant per acabar fent pagar la crisi als de sempre, però una mica més tard.
Amb això, també tenim la necessitat de denunciar la posada en risc de la salut de molts treballadors que no han pogut quedar-se a casa, així com la dels presos d’arreu de l’Estat. S’ha intentat posar l’economia per davant de la salut i el control de l’epidèmia.
En conseqüència, demanem el tancament dels CIE i els CITE, així com l’alliberament dels presos perquè puguin tornar amb les seves famílies o a llocs establerts on poder confinar-se. Els treballadors dels CIE i CITE no són serveis essencials. Per salut pública és fonamental que es quedin a casa.
Per a finançar la necessària aturada de l’activitat econòmica, però davant la falta d’iniciativa de Pedro Sánchez per fer polítiques valentes, el jovent d’esquerres ens avancem i proposem mesures de protecció de la gent, però també formes de finançar-les amb els diners i el patrimoni de qui més té.
Per això, les Joventuts d’Esquerra Republicana exigim la creació d’un impost a l’activitat de les gran empreses i plataformes digitals, un augment dels impostos a les rendes del capital i de la propietat, així com un impost de confinament sobre les grans fortunes. És imprescindible assegurar el pressupost públic que financiï les mesures socials i els ingressos de les famílies, així com la reconstrucció del teixit productiu i l’economia local. És evident, per raons d’eficiència i equitat, que s’ha de finançar amb els ingressos de qui, fins ara, ha viscut del treball dels altres.
Exigim rigor i valentia. Que la crisi la paguin els rics!
Les moratòries de Pedro Sánchez només aconseguiran que els de sempre paguem més tard els plats trencats. Però nosaltres diem que la crisi la paguin els rics!