2020
Avui que comença el desconfinament les Joventuts d’Esquerra Republicana volem criticar les imposicions dels estats espanyol i francès i fer les nostres propostes per tal d’aconseguir un desconfinament pels Països Catalans des de la proximitat, el republicanisme, la justícia social i amb el jovent com a protagonistes d’un nou contracte social d’autodeterminació i República.
En primer lloc, denunciem la centralització imposada en tot moment durant l’estat d’alarma, que s’ha demostrat innecessària, ineficient i contraproduent. La gestió de qualsevol emergència es fa molt millor des de la proximitat i atenent a totes les realitats socials diferenciades. La darrera ocurrència, situar les províncies artificials i caduques com a unitat pel desconfinament, evidencia el ridícul d’aquestes mesures nefastes. Per tant, des del Jovent Republicà apostem per l’oposició frontal a la pròrroga de l’estat d’alarma mentre no es retornin totes les competències als governs autonòmics i als municipis. És absurd, per exemple, que Menorca, l’Alt Pirineu o les Terres de l’Ebre no entrin avui mateix a la fase 1 de desconfinament.
Passada l’emergència caldrà fer una valoració de la gestió d’aquesta crisi i una necessària autocrítica de tothom. Hem vist com es feien evidents alguns contrasentits del model social i econòmic que patim, però també de l’estructura política. No té cap sentit que no s’hagi reclamat el rescat bancari o que s’hagin tancat llibreries i petits comerços però grans superfícies hagin seguit obertes en tot moment. Tampoc no té sentit la separació artificial en forma de frontera entre Catalunya i Catalunya Nord que impedirà les relacions amb aquesta part del país, sembla ser, com a mínim fins a mitjans de juliol.
Apostem per un desconfinament des de la proximitat social i sanitària, territorialment asimètric i amb els municipis com a protagonistes. Fins ara hem vist un desconfinament patronal, que prioritzava exposar els treballadors i saturar el transport públic en comptes d’atendre les necessitats humanes més bàsiques, com l’acompanyament familiar, les relacions socials més estretes, l’esbarjo d’infants i joves o l’exercici físic individual.
Des de la nostra perspectiva republicana cal fer compatible la necessària prudència sanitària amb l’exercici de tots els drets i llibertats. Per fer-ho possible, cal apel·lar a la responsabilitat ciutadana i a la intel·ligència col·lectiva. La infantilització de la ciutadania, l’autoritarisme i la militarització no és la manera, la via correcta sempre és confiar en la ciutadania.
L’altra condició imprescindible en el marc del desconfinament són mesures de prevenció i protecció universals: distribució de material sanitari de forma universal i tests massius per recuperar la traçabilitat del virus. Cal assegurar l’existència de cada persona per evitar que ningú hagi de triar entre viure i contagiar o perdre els seus mitjans de supervivència. En aquest sentit, la renda bàsica universal és una eina necessària.
Cal lluitar perquè el desconfinament no accentuï les desigualtats. Al contrari, ha de ser una oportunitat per fer polítiques basades en l’equitat. Hem vist, un cop més, com les dones patien més que la resta el pes de les activitats de cura i la reducció del seu poder adquisitiu. També hem viscut com s’extremava la vulnerabilitat de les persones en situació no regularitzada al nostre país. Un cop més, constatem que el confinament i la COVID-19 han afectat de forma més greu els sectors més vulnerables. L’exemple més clar és que les condicions del confinament varien diametralment en funció de la situació habitacional de cada família.
La situació del jovent s’ha de posar ja sobre la taula. No podem continuar sent els grans oblidats de l’agenda política i mediàtica. Som la generació de la triple crisi: l’econòmica del 2008 ha demostrat que tindrem pitjors condicions de vida que els nostres pares tot i ser la generació més preparada, la democràtica del 2017 ha evidenciat l’existència de la repressió i la regressió de drets i llibertats civils i polítiques i l’actual ha trencat la falsa seguretat i sensació de benestar d’Occident que teníem fins el dia d’avui. Aquesta situació ha impactat sobre les nostres vides quotidianes, i en el cas de la gent jove, ens arriba en un moment vital de desenvolupament personal i en una etapa de molta intensitat (i necessitat) de relacions socials que s’ha vist dràsticament alterada. Això implicarà, de ben segur, un agreujament dels problemes de salut mental juvenils. S’ha vist com un confinament llarg pot tenir un impacte negatiu en les persones que pateixen un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) o fins i tot pot comportar un augment dels pensaments suïcides en joves. Serà un repte majúscul donar resposta a aquesta problemàtica.
Un altre element a analitzar en la població jove és l’augment preocupant del percentatge de joves que estan fent un ús problemàtic i excessiu a les pantalles (videojocs, jocs i apostes online, xarxes socials,...) que pot acabar generant una addicció conductual. És una realitat i cal fer apostes valentes per fer-hi front.
Finalment, reiterem la necessitat d’un nou contracte social als Països Catalans. No es tracta de reconstruir la realitat anterior de desigualtats, contaminació i heteropatriarcat ni tampoc anar a aquesta “nueva normalidad” anunciada a cop d’imposició, por i uniforme militar. Es tracta de transformar la realitat per assegurar una República que posi la vida al centre, garantia de drets, llibertats, oportunitats i poder viure bé. La base d’aquest nou acord social ha de ser l’amnistia pels represaliats, l’exercici de l’autodeterminació com a via de resolució al conflicte entre els Països Catalans i els estats espanyol i francès i la garantia de l’existència seguint la proposta juvenil d’acció republicana aprovada al Consell Nacional del Jovent Republicà del passat 25 d’abril.
A la base d’aquesta transformació també serà primordial un exercici sincer de transparència, autocrítica i aprenentatge de l’emergència viscuda per estar més preparats com a societat davant de qualsevol escenari de futur, començant pels probables rebrots de l’epidèmia.