2023
Un 8 de març més, i cada dia, diem prou. I davant d’un sistema que ens oprimeix, reivindiquem la necessitat d’un feminisme latent. Perquè sabem que només des de la lluita col·lectiva i fent xarxa feminista podrem acabar amb el patriarcat i les opressions que ens imposa.
El 8 de març de 1857 milers de dones van manifestar-se per reclamar els seus drets laborals i la fi de l’explotació infantil. També, el 8 de març de 1909 va tenir lloc la vaga de “las camiseras”, on de nou les dones treballadores reclamaven els seus drets i llibertats. Aquests fets històrics reivindicaven la necessitat d’una lluita feminista viva, situant el sistema patriarcal i capitalista com a principals mecanismes d’opressió cap a les dones.
Referents històriques del feminisme ens han anat obrint camí, evidenciant que, tal com deia Simone de Beauvoir, “El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”. I és gràcies a les dones lluitadores que ens han precedit, que avui dia continuem posant al centre la necessitat d’avançar cap a una societat més lliure, més justa i més feminista.
El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és un projecte a llarg termini, que ve de lluny i que reivindiquem dia a dia perquè les dones encara ens veiem afectades per les desigualtats estructurals d’un sistema patriarcal que ens explota i ens oprimeix.
Aquesta opressió es manifesta de moltes maneres. En l’àmbit laboral, encara arrosseguem la infravaloració dels treballs més feminitzats, la manca de presència de dones en lloc de lideratge o les dificultats de conciliació. És per això que volem posar fi a la bretxa salarial existent, així com trencar amb el sostre de vidre i el terra enganxós, i alhora dignificar les tasques de cures, acabant així amb la divisió sexual del treball.
El control sobre el nostre cos també és una de les opressions que encara forma part del nostre dia a dia. La nostra societat, basada en el consum, utilitza mecanismes de pressió estètica, que perpetuen els rols de gènere i ens imposen un model de bellesa irreal. Aquest control sobre el nostre cos, també es veu reflectit en un reguitzell de polítiques que intenten limitar la llibertat a decidir sobre el nostre dret a una maternitat lliure i segura.
En aquest sentit, cal que també continuem reivindicant el dret a decidir sobre el nostre cos, defensant la despenalització de l’avortament arreu dels Països Catalans i a tot el món.
A més, aquests últims anys hem vist com han augmentat les denúncies de violència masclista. El passat 25 de novembre denunciàvem com les denúncies per violència sexual augmentaven un 25% respecte al 2019. I sense anar més lluny, el 2023, a l’estat espanyol, va arrencar amb quatre crims masclistes en un dia.
Aquestes dades alarmants topen amb un auge del negacionisme de la violència masclista per part del discurs de l’extrema dreta, que ens vol fer retrocedir en tots els drets que hem aconseguit, normalitzant així un discurs d’odi també contra les dones.
Si bé és cert que, gràcies a la lluita feminista, cada dia disposem de més eines per fer front a les violències masclistes, cal que continuem treballant per visibilitzar les desigualtats i les múltiples formes de violència que vivim pel simple fet de ser dones; com la violència física, sexual, psicològica, obstètrica o l’econòmica.
És per això, que un 8 de març més, i cada dia, diem prou. I davant d’un sistema que ens oprimeix, reivindiquem la necessitat d’un feminisme latent. Perquè sabem que només des de la lluita col·lectiva i fent xarxa feminista podrem acabar amb el patriarcat i les opressions que ens imposa.
El feminisme és passat, present i futur. Per uns Països Catalans més lliures, reivindiquem la lluita feminista!
8M - Dia Internacional de les Dones