2018
L’Octubre català va fer trontollar el règim del 78 com no havia passat mai abans. L’oligarquia caduca que manté els seus privilegis gràcies a la pervivència del règim postfranquista va veure’s en perill, i és des d’aquest moment que vivim els efectes de la seva reacció. L’Estat ha desplegat un pla de repressió sense límits i aparentment sense aturador. Una repressió que no es limita a l’aplicació il·legal del 155, amb el cessament del govern legítim i usurpant les institucions pròpies per laminar l’autogovern; una repressió que no es limita a l’empresonament dels nostres representants.
L’autoritarisme va encara més enllà: es tracta d’un setge a tots els nivells. Assistim a episodis constants d’utilització del poder judicial per intentar desprestigiar, emporuguir i destruir el moviment independentista. Constantment ens arriben notícies i inicis de diligències judicials per suposats delictes que no s’acaben consumant, o que s’arxiven, i per tant es fa palès que la seva intenció és només coaccionar per tal d’evitar que ens atrevim a expressar i defensar les nostres idees. Els exemples són nombrosos: acusacions d’adoctrinament contra els docents del Palau, suposats delictes d’odi a militància anònima, al regidor Pessarrodona, al mecànic de Reus, a tuitaires destacats etc.
Paral·lelament a l’actuació arbitrària i indiscriminada dels poders de l’Estat, hem vist la proliferació, amb total impunitat, d’actuacions feixistes i de conductes, aquestes sí, d’odi flagrant, emparades pel discurs anticatalà del Rei Felip VI del 3 d’octubre, que va servir d’autorització moral per als seus actors. . Des dels lamentables fets a la manifestació del 9 d’octubre a València, les agressions dutes a terme per grups d’extrema dreta a les Illes, l’atac a Catalunya Ràdio el 27 d’octubre i la crema de l’Ateneu de Sarrià, fins a tot un reguitzell d’atacs, retirades de símbols i amenaces que hem anat veient els darrers mesos. El feixisme torna a moure’s pels carrers dels Països Catalans, i caldrà combatre’l fins a erradicar-lo per construir una societat plenament lliure i inclusiva.
La proliferació de les agressions feixistes i el discurs d’odi al sud dels Pirineus s’ha produït en paral·lel al repunt també de la repressió d’Estat i un augment dels atacs de grups ultres a Catalunya Nord. L’activació de moviments socials com és el moviment feminista o les mobilitzacions del front social contra Macron han rebut una reacció tant des d’institucions com des del carrer impròpies d’una democràcia avançada: prohibició d’accions o protestes i les agressions a estudiants concentrats a la facultat de Montpellier en són només alguns exemples.
La repressió, tanmateix, no afecta només als independentistes. Cada agressió, cada amenaça, cada coacció, cada limitació de drets, és una vulneració dels drets i llibertats més fonamentals, és un nou cop a la democràcia, que ens fa retrocedir com a societat. Cada cop que es coarten drets que són universals, que són bàsics. Es genera un precedent, i la regressió de la democràcia afecta a tota la societat, en el present, però també en el futur. No hi ha excusa, no podem tolerar ni un atac més, cal aturar l’espiral repressiva, i alhora, cal reprendre la proposta política. L’Estat, per tal d’aturar l’independentisme, pretén dividir-nos socialment, pretén limitar-nos a la queixa permanent i en la denúncia de la repressió, pretén aïllar-nos de la majoria de la ciutadania. La millor resposta no és altra que interpel·lar el conjunt de la ciutadania en la defensa de la democràcia i els drets ,alhora que apostar per seguir explicant i compartint amb tanta gent com sigui possible el projecte republicà.
La República segueix sent l’únic projecte que pot acabar amb el règim del 78 i construir un nou país per a tothom, garantia d’una democràcia real, de llibertats àmplies i progrés social. Les Joventuts d’Esquerra Republicana, el jovent republicà, un cop més, ens alcem, incansables, per afirmar que ni ens resignarem ni ens faran callar, fins la victòria. Plantem cara: lluita i llibertat!
Plantem Cara: Lluita i llibertat!