2020
En el context d’emergència sanitària que viu el món i veient l’impacte que això està tenint sobre la vida, el treball i els ingressos de moltes famílies, les Joventuts d’Esquerra Republicana ens sumem a les demandes dels moviments socials.
Per això, en la mesura que milers de persones veuen trencades les rendes del treball, amb l’obertura d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a moltes empreses, acomiadaments en moltes d’altres, l’aturada de la facturació per a molts autònoms i davant l’evidència que la gent que està a l’atur no podrà trobar feina mentre duri l’estat d’alarma, demanem la suspensió del pagament dels lloguers i les hipoteques de tots els habitatges en els quals algun membre ha perdut o vist reduïts els seus ingressos arran de la crisi del coronavirus o estigui a l’atur, de manera que siguin les grans immobiliàries i els grans bancs, i no les famílies, qui assumeixi el cost d’aquest xoc. En aquest sentit, celebrem que la Generalitat de Catalunya estigui pagant per avançat el lloguer de les persones majors de 65 anys i de les dones que han patit violència masclista, així com les moratòries que s’estan establint en els immobles de lloguer del parc públic d’habitatge.
Exigim el mateix per a les instal·lacions de totes aquelles petites i mitjanes empreses que han vist alterada la seva activitat pel context d’emergència sanitària i la declaració d’estat d’alarma. A la vegada, però, creiem que cal habilitar ajudes per a petits propietaris que només tenen un immoble a lloguer i acreditin que és una font rellevant, no supèrflua, dels seus ingressos, així com línies de crèdit públic de l’Estat al 0% d’interès per al pagament de l’IBI, de manera que puguin pagar-lo quan tinguin liquiditat per fer-ho sense patir per les seves despeses personals habituals.
En la mateixa línia, és de vital importància que s’agilitzin les sol·licituds i les resolucions de la Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta acció, juntament amb d’altres mesures, ha de permetre la cobertura de les necessitats més essencials de les unitats familiars que durant aquestes setmanes veuran reduïts els seus ingressos. Ara bé, cal fer-ho sense cedir ni un pam en la responsabilitat que les grans empreses tenen vers els treballadors.
Al mateix temps, exigim l’aplicació de polítiques estructurals per a la provisió de subministraments bàsics que serveixin per a aquest context i per a qualsevol altre. D’aquesta manera, creiem que sempre cal garantir el dret al subministrament d’aigua, gas i calefacció i prohibir els talls de subministre per raó d’impagament o qualsevol altre tipus de falta o error administratiu. Defensem que cal condonar-ne el pagament per a totes aquelles persones que no tinguin una font d’ingressos mentre duri el context d’emergència, de manera que es financi aquest cost amb els beneficis milionaris d’aquestes empreses en lloc de cobrir-ho amb els ingressos de la classe treballadora.
Finalment quan es parla d’habitatge sovint s’obvien, voluntària o involuntàriament, les persones sensesostre. Aquests dies hem anat veient com les diferents ciutats del nostre país desplegaven, en qüestió de dies, centres residencials per la gent d’aquest col·lectiu. Urgeix acabar de crear-ne arreu del territori per tal de garantir que ningú es trobi en aquesta situació, especialment mentre duri el confinament obligatori. A més, hem vist la capacitat real de les administracions i de les entitats socials de gestionar el sensellarisme. Això ens ha de fer repensar les polítiques que es dissenyen per fer-hi front i ens ha de permetre avançar, un cop passada l’epidèmia, en el desplegament de més recursos i serveis que abordin aquesta problemàtica de soca-rel.
Cal que per primera vegada els costos d’un xoc econòmic no caiguin sobre les classes populars i treballadores d’aquest país, sinó que recaiguin sobre qui acumula grans patrimonis i rendes de la propietat.
Que aquesta crisi la paguin els rics!