2019
L’Estat espanyol ha certificat la vergonya. Les ganes de venjança per aturar l’independentisme ha provocat una condemna a la democràcia i als drets i llibertats més fonamentals. La sentència del Tribunal Suprem evidencia que el franquisme mai ha abandonat l’Estat.
Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana, el Jovent Republicà, mostrem un rebuig frontal a aquesta sentència, que la llegim com el traspàs d’una gran línia vermella en la involució democràtica i regressió de drets que viu el règim del 78.
El Tribunal Suprem ha condemnat nou líders independentistes per sedició pels fets de la tardor de 2017. Oriol Junqueras és el més castigat, amb 13 anys de presó, així com Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, 12 anys de presó, a qui també inclou el delicte de malversació. Carme Forcadell 11 anys i mig, i Joaquim Forn i Josep Rull, que queden absolts de la malversació, 10 anys i mig. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser els primers a ingressar a presó pels fets del 20 de setembre, han estat condemnats a 9 anys de presó, mentre que Carles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència i no entren a presó.
La repressió contra l’independentisme català ve de lluny, però si ha pres més força és perquè hem fet perillar el règim del 78. L’Estat espanyol ha mogut fitxa per preservar els seus privilegis i ha optat per la persecució ideològica i intentar acabar amb la dissidència i l’independentisme. Tot indica que això no s’aturarà aquí. Amb aquesta sentència condemnatòria comença una nova onada repressiva judicial amb processos com el del TSJC o el del jutjat número 13. Si l’Estat veu que la repressió funciona, cada cop l’extendrà a més àmbits de la nostra societat, i contra qualsevol causa que intenti qüestionar el règim o canviar l’estat de les coses. Només aturarem aquesta deriva si aconseguim frenar la repressió i superar-ne els efectes. O la seva repressió o la nostra llibertat.
La lluita per l’alliberament nacional és la lluita del Jovent Republicà des de fa 88 anys, un bagatge de compromís i determinació que ens explica que només la mobilització i l’organització pot causar un desgast a l’Estat i a la seva deriva repressiva contra la gent que lluita per causes justes.
Tenim l’obligació i la determinació d’aconseguir que aquesta sentència suposi el punt final d’una etapa en la qual l’Estat havia pres la iniciativa per la via repressiva. Això s’ha acabat. Avui nosaltres seguim endavant i passem a l’acció perquè només amb la independència podrem garantir de forma real els nostres drets i generar oportunitats de vida digna per a tothom. Si algú encara dubtava, amb aquesta sentència l’Estat assegura una amenaça permanent sobre les nostres llibertats mentre en formem part.
El Jovent Republicà sabem que només amb l’acumulació de força, de grans majories, i debilitant els aparells de l’Estat farem possible un canvi de correlació de forces que ens farà guanyar la República. El repte és, ara i aquí, aconseguir que l’Estat pagui un preu inassumible per la repressió i la violència exercida. Que no pugui tornar a presentar-se al món com una democràcia homologada. La nostra funció ara és mobilitzar-nos per fer evidents les vergonyes del règim, que ho vegin les classes populars dels Països Catalans, el conjunt dels demòcrates que viuen als estats espanyol i francès i l’opinió pública internacional.
En aquesta hora greu, les Joventuts d’Esquerra Republicana fem una crida als joves i al conjunt de la ciutadania dels Països Catalans a la mobilització àmplia i contundent. Cap defensor de la democràcia o de la República es pot quedar a casa. La resignació o la renúncia no són opcions vàlides. Tenim entre mans l’únic projecte polític que garanteix un present i un futur millor per la nostra terra. L’esperança de l’avui i del demà. És l’hora de reprendre la iniciativa política, és l’hora de la mobilització i de construir una estratègia compartida, és l’hora de la noviolència i la desobediència civil organitzada. Tothom al carrer, tothom a organitzar-se. Cap a la independència!
Seguim endavant. Passem a l’acció!
O la seva repressió o la nostra llibertat.