ACTUALITAT: OPINIONS

Sempre insistim en la importància del 9 d’octubre, com a data assenyalada, recordatori de tots els fronts que tenim oberts. Una data de reinvindicació que hauria de servir per a fer-nos forts i trobar espais comuns, reflexionar i mostrar imatge d’unitat enfront d’un Estat espanyol en deriva centralista i autoritària. 

Al marge de la realitat orogràfica, la realitat política dels últims mesos apunta que el camí cap a Madrid fa baixada. La rampa per on transiten els nostres diners és un trajecte de només anada, i per alguna fuita del camí es deuen haver escapat els 365 milions que el Consell ha hagut de retrinxar, casualment, la mateixa quantitat que tocarà pidolar del FLA, i que el Govern espanyol ja s’ha mostrat disposat a “deixar-nos”. Un prèstec dels nostres propis diners, la síndrome d’Estocolm feta política pressupostària, la mateixa setmana que s’ha anunciat que la solució (o el pedaç) a l’infrafinançament passa de ser prioritari a un reclam electoral reciclat.


Mentrestant, l’Advocacia de l’Estat vol que els governs valencià, català i de les Illes es comuniquen en castellà. Un bon cop d’efecte hauria estat l’aplicació de polítiques per estendre l’ús del valencià entre el funcionariat, però d’això si de cas ja en parlarem un altre dia.


I enmig de tot aquest desgovern, de tots els compromisos trencats, l’únic contrapès que podria equilibrar la balança cap als interessos del País Valencià rodola descontroladament cap a la capital del regne. La coalició Compromís no aconsegueix escapar de l’òrbita dels partits espanyols, o s’hi abandona irremeiablement. “Más País” i prou o més País Valencià? Veurem en què queda. De moment, hi ha millor relació amb Errejón que amb els socis de govern, i així va la cosa. El silenci cada cop més còmplice cap a la repressió que pateix Catalunya, l’absolut abandonament de les tesis fusterianes i una desideologització constant són els mals d’un partit que cada cop és menys d’estricta obediència valenciana i cada cop més absorbit per l’albelló de la política espanyola.


En aquest escenari, el 9 d’octubre ha de ser el dia de reivindicar el lloc central dels problemes de les valencianes i els valencians. Un jovent desposeit de futur, projectes d’infraestructures completament al marge de l’emergència climàtica, polítiques lingüístiques en pausa i un espai comunicatiu en català completament oblidat, masclisme en ebullició i l’extrema dreta descontrolada. La solució, per molt que ens ho prometen, està en nosaltres mateixos.