ACTUALITAT: OPINIONS

No a l’estat que expulsa els joves de les comarques cap a la ciutat i de la ciutat cap a l’estranger alhora que posa catifa vermella als bancs i a les grans corporacions que destrueixen el territori i generen precarietat i pobresa.

Venim d’una crisi econòmica provocada per un model especulatiu que jugava amb els elements més essencials per construir un projecte vital en dignitat: l’habitatge, el territori, i el treball. Durant els anys de crisi s’ha expulsat del país per manca d’oportunitats milers de joves preparats, que havien fet el que la societat els exigia, i s’ha abocat a la precarietat els que s’hi han quedat. Ara, que diuen que en sortim però realment només en noten els efectes positius aquells que la van provocar, sembla que ens aboquem a un model basat en la precarietat laboral, la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne per part de la majoria de la població, i ens recolzem en sectors econòmics no productius per tornar a construir un castell de cartes, una nova bombolla que generi l’aparença de benestar que necessita l’estat per autojustificar-se.

Sí a la República del treball digne, de l’accés popular a l’habitatge, d’una educació que formi ciutadania, de l’equilibri territorial i la mobilitat sostenible i de qualitat.

La República ha de generar oportunitats de present i futur per al jovent, i haurà de fer més esforços que qualsevol altre estat per recuperar el terreny perdut: atraure aquells joves que van marxar i alhora atraure’n molts de nous: caldrà molta empenta per construir i consolidar el nou estat.

Només garantint oportunitats de treball digne i qualificat, amb un augment generalitzat dels sous i la prohibició d’actuals formes de treball-brossa com les pràctiques no remunerades, es pot garantir la possibilitat del jovent d’emancipar-se i construir un projecte de vida propi.
L’educació ha de tenir com a objectiu principal formar ciutadania, alhora que ser prou oberta i flexible per vincular-se al territori, identificant-ne les necessitats i apostant per preparar els joves per als reptes de la societat.

Cal recuperar el dret a l’habitatge del segrest que pateix, introduïnt al mercat un ampli parc públic d’habitatge i fent una aposta forta per models alternatius de tinença d’habitatge, com l’habitatge cooperatiu, la masoveria urbana o la cessió d’ús, sobretot a les comarques menys metropolitanes.

Tot plegat (Treball, educació i habitatge) s’ha de garantir en igualtat d’oportunitats arreu del territori, per aturar l’actual èxode juvenil i equilibrar i revitalitzar el conjunt del país. Només s’aconseguirà amb una aposta per un model de mobilitat en xarxa sostenible i de qualitat, que afavoreixi el transport públic o els models alternatius de transport (bicicleta, anar a peu en trajectes intraurbans) i alhora desincentivi el transport privat.