ACTUALITAT: OPINIONS

Dimarts passat es va produir a Madrid l’enèsim cop de porta a deixar votar lliurement al poble català. De fet, cap novetat. La posició de les institucions i el govern de l’estat espanyol és clara: tot allò que tingui a veure amb avançar i profunditzar la democràcia genera urticària. I d’exemples en sobren, des de la llei de seguretat ciutadana, passant per la reforma de la llei de l’avortament, la llei de partits, etc.

Així doncs, i com no pot ser d’altra forma tenint en compte la seva mentalitat retrògrada i centralista, la proposta feta per Catalunya per tal d’aconseguir la transferència de les competències per a poder fer la consulta va ser rebutjada. Els discursos? Estrictament segons el guió. PP, PSOE i UPyD van ser una sola veu, la veu de l’immobilisme i l’amenaça, la veu de l’espanyolisme furibund que és el que els uneix.

I amb el seu no, que gairebé va arribar al 90% de la cambra, buscaven desactivar i tancar la porta a la consulta. Però res més lluny. El que va ser, va ser un no a la tercera via, un no a intentar buscar un encaix voluntari i diferencial i un no a la gent que encara confiava en l’estat espanyol. I és que el seu no, el que fa és reforçar-nos i animar-nos a seguir endavant! Perquè nosaltres, a diferència d’ells, sabem que no hi ha res per sobre de la democràcia. La consulta depèn de nosaltres i un 80% del poble català vol decidir lliurement sobre el seu futur polític. Diguin el que diguin a Madrid, sabem que el 9 de novembre, vulguin o no vulguin, votarem.