ACTUALITAT: OPINIONS

El suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre els joves de Catalunya de 15 a 34 anys. Una dada colpidora i oculta darrere una invisibilitat.

Durant molts anys, ha estat l'accident de trànsit la principal causa de mort. Però després de molta feina en la conscienciació del perill de la velocitat i de la conducció sota els efectes de l'alcohol i drogues, la taxa de mortalitat ha aconseguit reduir-se. I, per tant, esdevenint així, el suïcidi la primera causa de mort entre els joves.

Les causes i les conseqüències són multifactorials i socials, i en moltes ocasions no es troba la resposta del factor que ha portat el jove a dur a terme l'acció. Però el 90% és a conseqüència d'un trastorn mental o vinculat a una afectació de la salut mental prèvia. I el 10% restant, pot ser derivat d'un fracàs sentimental, inestabilitat econòmica o manca d'entorn social.

És per tot això que, el suïcidi juvenil s'ha d'afrontar com un fenomen social que implica a qui decideix cometre-ho, a qui fa la temptativa i a l'entorn que ha de sobreviure el dol.

Com deia, un elevat percentatge de les temptatives i suïcidis consumats són a derivats d'un component de salut mental. I què és la salut mental? És un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties segons l'OMS. Així doncs, així com tothom tenim salut física, també tenim salut mental. Perquè és la base per al benestar i funcionament efectiu d'un mateix.

Però el què no es coneix és que 1 de 4 persones experimentarem algun tipus salut mental al llarg de la nostra vida. Com a societat, tampoc tenim constància que el 20% de la població jove argumenta haver passat per almenys un episodi de salut mental i haver realitzat visita mèdica per atendre alguna patologia de salut mental i emocional. I una dada alarmant, és que el 80% dels joves amb alguna derivada d'afectació de salut mental, afirmen haver patit algun tipus de discriminació i estigma a causa dels estereotips imposats per la societat.

És per això, que cal deixar de silenciar i ocultar la salut mental i els trastorns mentals. I així posar fi a la discriminació, l'estigma social, els prejudicis i la ignorància. Que deriven cap a l'aïllament social, a trobar entrebancs per accedir a una feina, dificultats en els estudis, invisibilitzar el problema i posar-se una autoestigma que normalitzi les etiquetes que socialment es relacionen amb la salut mental.
Unes etiquetes que sempre acompanyen al jove que té una patologia de salut mental, una etiqueta que produeix una invisibilitat de la realitat que viu i que no permet li permet afrontar-ho amb la normalitat que avui en dia manca. Per tant, una realitat silenciada, que a voltes deriva a la conducta suïcida.

Davant d'aquestes dades, d'aquesta situació amagada sota la catifa, no ens podem quedar amb els braços plegats. És per això que des del Parlament de Catalunya hem impulsat noves polítiques de salut amb perspectiva juvenil per atendre i prevenir la conducta suïcida entre els joves. I acabar d'una vegada per totes, amb els estereotips imposats per una societat heteropatriarcal que senyala i discrimina.

I per fer possible aquesta normalització cal parlar obertament de la salut mental i la conducta suïcida.
Una realitat molt present entre els joves.
Una realitat que ja hem destapat i que no pot quedar més silenciada.
Una realitat que mereix un gran repte, una atenció acurada i una oportunitat de futur.