2014
Ha coincidit en el temps que dos òrgans de l'àmbit de la justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Consell Jurídic Consultiu, dictaminessin sobre dos temes que no els correspon establir cap criteri: la llengua vehicular de l'educació i la definició de valencià. Per una banda, hi ha un ampli consens social -demostrat una vegada més a la Concentració del dilluns dia 10 de febrer- i polític en el fet que el català, l'idioma propi del país, ha de ser la llengua vehicular de l'educació per tal de seguir sent un sol poble, mantenir la cohesió social i assegurar que tota la població conegui el català.
Per l'altra, la comunitat científica té clar que el valencià és allò que, òbviament, es parla a Guardamar però també a Salses, a Fraga i a Maó i allò que el TSJC vol que s'empri, sols, en un 75% de la docència a les aules del Principat. En definitiva, nous atacs a la llengua i al nostre autogovern; nous motius per tornar a sortir al carrer, com vam fer dilluns o com farem a finals de març, de nou, contra la LOMQE; nous arguments per desfer-nos d'aquest estat que ens ofega i que només pretén tornar-nos al passat.
Passem pàgina: construïm un nou futur!
- Oriol Ibàñez
- Secretari nacional d'educació