05.12
2016
2016
Eliminem el feixisme dels nostres carrers!
"La presència d'aquests noms als nostres carrers, com del conjunt de la simbologia franquista, no pot en cap cas ser una decisió presa per tècnics de la matèria, ja que és aquesta una qüestió totalment política"
Perdoneu la insistència, però creiem que és oportú no tancar el debat sobre la presència de simbologia franquista a l'espai públic. Un debat que fa uns llargs mesos que anem arrossegant infructuosament, i especialment, en el nomenclàtor dels carrers.
L'espai públic, al nostre entendre, és més que un lloc de pas; és (o ha de ser), un lloc de trobada de la ciutadania, i en aquest, s'han de reflectir els referents comuns que com a ciutat vulguem tenir. És per això que no només com a republicans, sinó sobretot com a demòcrates, creiem que els noms dels personatges que allí s'hi troben han de ser quelcom més que personalitats conegudes, han de ser un mirall dels valors de respecte, tolerància i igualtat.
És per aquest motiu que la presència d'aquests noms als nostres carrers, com del conjunt de la simbologia franquista, no pot en cap cas ser una decisió presa per tècnics de la matèria, ja que és aquesta una qüestió totalment política, i s'ha d'abordar com a tal. El franquisme malauradament està encara present en l'espai públic, no solament en el nomenclàtor, sinó també en les aproximadament 250 plaques d'habitatge que mostrava el cens de simbologia franquista del 2010, entre altres.
És per això que potser les intervencions dels anys 80 només van ser un primer pas per un camí que creiem que no ha acabat, i que per recórrer cal que ens comencem preguntant si realment és aquesta la ciutat què volem.
L'espai públic, al nostre entendre, és més que un lloc de pas; és (o ha de ser), un lloc de trobada de la ciutadania, i en aquest, s'han de reflectir els referents comuns que com a ciutat vulguem tenir. És per això que no només com a republicans, sinó sobretot com a demòcrates, creiem que els noms dels personatges que allí s'hi troben han de ser quelcom més que personalitats conegudes, han de ser un mirall dels valors de respecte, tolerància i igualtat.
És per aquest motiu que la presència d'aquests noms als nostres carrers, com del conjunt de la simbologia franquista, no pot en cap cas ser una decisió presa per tècnics de la matèria, ja que és aquesta una qüestió totalment política, i s'ha d'abordar com a tal. El franquisme malauradament està encara present en l'espai públic, no solament en el nomenclàtor, sinó també en les aproximadament 250 plaques d'habitatge que mostrava el cens de simbologia franquista del 2010, entre altres.
És per això que potser les intervencions dels anys 80 només van ser un primer pas per un camí que creiem que no ha acabat, i que per recórrer cal que ens comencem preguntant si realment és aquesta la ciutat què volem.
Roger B - Portaveu de les JERC-Lleida
