Júlia Ribes i Bru Militant del Jovent Republicà Lleida
Hi ha un moment del dia en què el cel es tenyeix d’un color incert, entre la llum i la foscor. Un instant fràgil i intens, que Montserrat Roig va batejar com l’hora violeta. No era només un títol, sinó una imatge poderosa del despertar d’una consciència, d’un temps en què la mirada femenina comença a ocupar espais que li havien estat negats. En la literatura catalana, aquest moment també ha existit. I encara dura. La veu de les dones, durant dècades silenciada o relegada a papers secundaris, ha anat conquerint llocs al centre del relat. Però aquest procés no…