L'organització juvenil comença unes accions aquest març per fer obrir els ulls als joves de la ciutat, coincidint amb el dia de la dona treballadora

La secció local de Lleida de les Joventuts d’Esquerra Republicana han donat el tret de sortida a una campanya de caire feminista per a combatre el discurs antifeminista a les xarxes entre els joves. Aquesta campanya durarà des de març fins a juliol i du com a títol “Obre els ulls”. A través d’aquesta s’abordaran diversos temes com els micro-masclismes, la violència estructural o la reivindicació d’unes festes lliures i segures. L’objectiu d’aquesta campanya és agitar consciències i fomentar l’esperit crític entre l’estudiantat de secundària, que tenen posicions més polaritzades sobre la igualtat de gènere. “Considerem que els joves que…

L’organització juvenil va organitzar el seu congrés local ordinari el diumenge 7 de juliol, i va comptar amb una vintena de militants.

La militància de la Secció Local de Lleida de les Joventuts d’Esquerra Republicana va celebrar el seu congrés local ordinari ahir diumenge 7 de juliol, en el qual va escollir -per unanimitat- a Martina Fons com a nova portaveu local. També es va designar Ares Vàzquez com a secretària d’organització, Joan Vizcaya com a secretari de finances, Judit Gibert com a secretària de lluita ideològica, Francesc Eritja com a secretari d’activisme i Laia Torremorell com a secretària de comunicació. La recent elegida portaveu, Martina Fons, va exposar tots els reptes que té l’organització, com la recuperació de la presència als…

L’organització juvenil va organitzar el seu congrés local ordinari el diumenge 10 de setembre, i va comptar amb una vint-i-cinquena de militants.

La militància de la Secció Local de Lleida de les Joventuts d’Esquerra Republicana va celebrar el seu congrés local ordinari el diumenge 10 de setembre, que va aprovar amb una àmplia majoria el nou equip, va reelegir Marc Martínez com a portaveu local. També es va designar a Martina Fons com a secretària d’organització, a Joan Vizcaya com a secretari de finances i vertebració comarcal, a Júlia Ribes com a secretària de feminisme i moviments socials, a Francesc Eritja com a secretari d’agitació, a Eloi Civiac com a secretari de vertebració comarcal, a Alba Caufapé com a secretària de comunicació…

Ser joves i viure a les terres de Ponent comporta un seguit de dificultats que hem de suportar per tal de continuar vivint al nostre territori, dificultats en el transport que ens permetin no dependre del vehicle privat, manca d'oferta d'estudis a la nostra vegueria que ens obliga a marxar fora per a poder estudiar el que volem, poca disponibilitat d'habitatge perquè ens puguem quedar a viure als nostres pobles i ciutats, i poques ofertes laborals perquè puguem treballar del que hem estudiat a la comarca on vivim.

Però el Jovent Republicà de Ponent no ens resignem, creiem que és possible estudiar, viure i treballar al nostre territori, per això aquest 2023 hem aconseguit millores per als i les joves de la nostra vegueria, hem defensat les nostres comarques com millor sabem i hem aconseguit grans fites, com la implantació de la T-Jove a les terres de Ponent, fins als 30 anys i integrada amb l'Alt Pirineu d'Aran, permeten una millor i més econòmica mobilitat entre totes les comarques que formen part d'aquests dos territoris, així com l'augment de les freqüències en la Línia R12 de Rodalies, duplicant…

La crisi climàtica, com en la resta de crisis, té una important component de classe: les persones amb els ingressos més alts són les que més contaminen. De fet, el 10% més ric del planeta és responsable de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però qui pateix més directament els efectes d'aquesta crisi, com sempre, som el 90% de la població restant. És per això que s'ha de parlar de "justícia climàtica" o, més aviat, "d'injustícia climàtica".

Les catàstrofes naturals van en augment i ara, a Catalunya, ja comencem a viure-ho més de prop amb el període de sequera, però qui pensi que això és només una anècdota és un il·lús, només ha fet que començar. Pandèmies, sequeres, inundacions, incendis o onades de calor ja són en el nostre dia a dia i ens hem de preparar perquè van en augment. Per tant, necessitem, per una banda, polítiques ambicioses per reduir l'acceleració del canvi climàtic i, per altra banda, polítiques de resiliència, és a dir, polítiques que vagin encarades a com ens adaptem els humans a aquests…

El capitalisme ens ha abocat a una cultura de consum que ens condueix com a societat a un enfocament excessiu en els béns materials, el que genera estrès, ansietat i insatisfacció personal als individus i a la societat, per tant, es recompensa el benefici personal en detriment del col·lectiu.

Com a éssers humans tenim certes necessitats bàsiques que hem de satisfer, com per exemple, la roba. Aquesta compleix una funció bàsica, però a tothom li agrada veure's bé i comprar-se un cert tipus de roba feta amb uns certs colors, patrons i talls amb els quals es veurà més afavorit. Així doncs, quin és el problema ara? Que aquestes variacions innecessàries encareixen el preu del producte, per tant, la persona que vol roba funcional i que li quedi bé ja no se la pot permetre. D'aquí neix una nova necessitat: roba funcional i afavoridora que no comporti haver de…

La cultura és aquell conjunt de valors, aptituds, ideologies i normes que imperen en una societat, però la cultura és molt més que això, serveix per a unir a totes les persones sota el mateix paraigua, serveix per a impulsar les tradicions i la llengua alhora que uneix a la gent davant d’una mateixa direcció.

En concret, la cultura catalana ha desenvolupat una identitat singular i universal. El seu caràcter, la creativitat, la capacitat d'absorció de les diverses influències i els valors que la caracteritzen, han forjat una cultura que és, alhora, nacional i compartida. Aquesta impregna amb força a Ponent i abasta tots els Països Catalans, des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.   D’aquesta en són exponents la sardana, el ball de bastons, els gegants, els castellers, les festes majors i totes i cadascuna de les diferents tradicions dels pobles i ciutats que conformen el nostre país.   Alhora, la…