ACTUALITAT: OPINIONS

El 26 de gener és el dia del combatent català, una data poc rememorada i que cal posar en relleu. En un moment de desconcert general per part de l’independentisme, és més necessari que mai reivindicar les persones referents que han estat sempre aportant el seu capital polític i humà al projecte de l’alliberament nacional. Cal tenir en compte que l’independentisme no és un moviment nou, malgrat alguns es pensin o vulguin afirmar-ho, sinó que ve de molt lluny: l’independentisme combatiu de finals del franquisme i principi de la transició, l’independentisme juvenil al llarg del segle XX, les i els diputats d’Esquerra Republicana al Parlament i també la resistència heroica del Moviment de Defensa de la Terra i tantes i tantes organitzacions de l’Esquerra Independentista.

Com he dit, al moviment republicà li manca estratègia, però per això és imprescindible recordar les i els referents de la nostra lluita i que ara nosaltres ens entomem a seguir i dur-la fins la victòria final. Afirmem que “el millor homenatge, la victòria”. Certament moltes i molts independentistes tenim aquesta convicció per què creiem que cal culminar la lluita que els nostres avantpassats van començar. Urgeix recordar les persones que van encapçalar la lluita fa molts anys, i que fins i tot hi van posar la vida, per què també gràcies a ells hem arribat al punt on som actualment.

Però ara, lluny d’oblidar-los, és més que essencial lluitar contra la pèrdua de perspectiva històrica del moviment, i exclamar que mantenir el fil roig del combat no ha de ser un eslògan sinó que s’ha de practicar. El bagatge d’aquests referents ha de ser la guia per construir noves hegemonies, que ideològicament disputin amb l’independentisme de butxaca, el discurs central del moviment. Per un independentisme popular, honrem-los el 26 de gener però recordem-los més enllà del principi de l’any. Hi som perquè hi vau ser, però serem perquè hi som.