2020
El dia 1 de desembre es commemora el dia mundial de la lluita contra la Sida, malaltia del sistema immunitari provocada pel VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana). Hi ha tres vies de transmissió del virus: la sexual, la sanguínia i la materno-infantil. La via sexual es pot transmetre per relacions sexuals vaginals, anals i orals sense protecció, tot i que quan el VIH és indetectable en sang gràcies al tractament antiretroviral, el risc de transmissió és pràcticament inexistent. També es pot transmetre per la via sanguínia, sigui per transmissió de sang o per compartir agulles, xeringues o altres objectes tallants o punxants. Per últim, la mare pot transmetre la infecció pel VIH al seu fill durant l’embaràs, el part o la lactància, sent possible evitar el contagi per transmissió vertical si la mare està en tractament.
Tot i que a Occident els casos han disminuït progressivament, encara falta sensibilització i coneixement del virus per trencar amb els estigmes que hi ha actualment. Les dades mundials no són bones: organitzacions com ONUSIDA calculen que 38 milions de persones tenien el VIH l’any 2019, però només el 66% tenen accés al tractament antiretroviral. Encara queda molt camí per recórrer per eliminar les taxes de mortalitat encara existents donada les dificultats d’accés al tractament i a l’elevat cost.
A Barcelona el primer cas va tenir lloc l’any 1981, sent el primer cas a l’Estat Espanyol. Igual que a la resta de Catalunya els anys 80 i 90 els casos van augmentar exponencialment. A partir de l’any 2011 els diagnòstics han anat disminuint gradualment tot i que l’any 2018 encara es van detectar 332 noves persones amb infecció pel VIH, el 91,9% dels casos eren homes, sent Eixample i Ciutat Vella els districtes amb les taxes més elevades. (La salut a Barcelona 2018, de l’Agència de Salut Pública).
Els casos de Sida han anat disminuint a la ciutat any rere any gràcies a campanyes de prevenció i als tractaments retrovirals que fan possible poder viure amb la màxima normalitat possible, però el fet que casos d’altres malalties de transmissió sexual com la sífilis infecciosa, el limfogranuloma veneri, la clamídia i la gonòxia hagin augmentat posa en evidència que encara queda molta feina a fer.
Cal, per tant, treballar per tal de disminuir els casos d’infeccions de transmissió sexual, així com desestigmatitzar a aquelles persones que tenen alguna malaltia de transmissió sexual. Mesures que es poden aplicar:
- Treballar amb entitats i persones expertes en educació sexual per tal de conèixer les necessitats que tenen els col·lectius actualment, i dur a terme campanyes de prevenció en malalties de transmissió sexual centrades en els joves.
- Formacions i campanyes d’educació sexo afectiva a escoles i instituts. Cal incidir en l’educació afectiva des de l’etapa infantil i des d’una perspectiva de gènere i de diversitat sexual. D’aquesta manera, conscienciar i trencar tabús i estigmatitzacions respecte a les persones que tenen alguna malaltia de transmissió sexual, així com fer prevenció per tal d’evitar els contagis. Tots els nens i nenes han de créixer lliures de prejudicis i estigmes i amb una educació sexual i afectiva que vetlli pel seu desenvolupament, per tant també cal posar èmfasi en el fet que els centres concertats i privats eduquin amb perspectiva de gènere i LGTBI+.
- L’elaboració d’un protocol de prevenció de totes les infeccions de transmissió sexual que es realitzi des dels districtes i des dels ajuntaments, per tal que aquest sigui implementat i s’apliqui a les institucions.
- Fer promoció dels diversos tipus de preservatius i mètodes de protecció que existeixen, tenint present que hi ha molt poc coneixement de l’existència dels preservatius femenins.
- Disminuir l’IVA al superreduït, sent aquest del 10% actualment. Apostem perquè tot preservatiu tingui l’import mínim, entenent que aquest és un producte de primera necessitat.
- Normalitzar fer-se proves per detectar malalties de transmissió sexual. Tot i que encara és un estigma, s'haurien de fer regularment, sobretot si s'ha estat exposat a certs factors de risc. És un procediment completament confidencial i es pot fer gratuïtament a qualsevol centre de salut.
Cal mencionar que hi ha diverses entitats que treballen per a la normalització i la no discriminació de les persones que tenen VIH a Barcelona, com Stopsida, Barcelona Actua, Associació de Persones que Vivim amb VIH i gais positius així com centres que ofereixen serveis d’atenció específica als adolescents i joves com és el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats.
La tendència és positiva, els casos de VIH van disminuint, gràcies a l’avenç a les investigacions ja hi ha les primeres persones guarides el que ens indica que la cura definitiva de la sida sigui cada dia més aprop i cada vegada es fa més evident la necessitat d’avançar en una educació sexual per assolir una societat tolerant i socialment justa per a tothom. Tot i així, encara queda molt camí per recórrer a molts nivells; des de la prevenció, la conscienciació, la desestigmatització, a la voluntat d’oferir els productes que evitin malalties sense tenir en ment el cost, sinó a les persones!