S’ha aprovat la proposta del Jovent Republicà de Barcelona i el grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament per redefinir el model de sales d’estudi nocturn a la ciutat. La intenció és adequar l’oferta actual a les necessitats reals dels i les joves barcelonines, que sovint han de compaginar estudis i feina en un context d’emancipació tardana i habitatges compartits o reduïts.

Pel Jovent Republicà de Barcelona és fonamental que la ciutat tingui en compte la realitat canviant que vivim els joves de la ciutat. Segons dades de l’Idescat, a Barcelona hi resideixen aproximadament 320.735 persones en edat d’estudi, de les quals 280.900 són població activa, i això se suma a l’augment de l’edat d’emancipació. "Aquesta realitat evidencia la necessitat de repensar l’oferta de sales d’estudi nocturn, fent-la més accessible i adaptada a la realitat dels nostres joves", ha destacat la regidora Eva Baró.   Aquestes dades, que expliquen la compaginació d’estudis i feina que vivim molts joves, també demostra que no…

Un any més, s'ha demostrat que el model massificat i mercantilitzat de festa, com el de la Mercè és un model insegur, que no té en compte els veïns i veïnes i sense cap mena de valor social ni de ciutat. Aquest any, hem vist com, amb un nou govern molt més acceptat per les elits i els mitjans, el debat sobre seguretat a la Mercè ha estat gairebé inexistent. Així i tot, hem viscut situacions idèntiques a la dels anys anterior.

El debat sobre seguretat és present des de fa anys al voltant de la ciutat de Barcelona. Ha estat generat sobretot des de sectors burgesos de la ciutat per incentivar l'estigma i discriminació cap a les classes més vulnerables. I, si bé és cert que es donen situacions d'inseguretat derivades d'un model de ciutat i oci mercantilitzats, massiu i sense valors, la sensació d'inseguretat sempre té com a origen una societat capitalista, individualista i patriarcal i, per tant, insegura de per si. No obstant això, el Jovent Republicà creiem necessari trencar aquest relat i construir un nou debat sobre seguretat, oci,…

El Jovent Republicà de Barcelona, com a organització juvenil d'esquerres i independentista, expressem el nostre profund descontentament i preocupació amb el nou govern de la ciutat, format pel PSC i avalat per Barcelona en Comú i el Partit Popular. A la vista de les diferents declaracions d’aquestes darreres setmanes, i en especial, després de que dijous passat es configurés el cartipàs, considerem que aquest govern no només ignora les necessitats més urgents de la ciutadania, sinó que també fa un pas enrere en termes de polítiques socials i d'igualtat.  

Denunciem la desaparició de les regidories de joventut, d’habitatge i de feminismes i LGTBI+, que han quedat substituïdes per comissionats. Aquest fet posa en dubte el compromís real d’aquest govern amb les necessitats i la veu del jovent de Barcelona, alhora que suposa un greu retrocés en la lluita per l’habitatge i reflecteix una manca de compromís amb la igualtat de gènere i els drets de les persones LGTBI+.  En aquest sentit, recordem amb decepció el mandat anterior, on les polítiques de joventut van quedar esvaïdes i sense l’impuls necessari. Instem a aquest govern a aprendre de les experiències passades…

La majoria dels lectors encara recordarà l’apagada elèctrica que fa pocs dies va deixar a les fosques milers de llars i sense serveis bàsics a moltes zones dels Països Catalans. Sobretot al Principat i al País Valencià, diversos municipis van quedar paralitzats, afectant escoles, hospitals, comerços i activitats quotidianes. Les causes encara avui són incertes, però més enllà dels moments distòpics que va provocar, aquest episodi ha tornat a posar damunt la taula el debat polèmic sobre la necessitat d’una sobirania energètica real i popular.

Aquest incident evidencia la dependència estructural d’un model energètic centralitzat, fràgil i pensat per servir als interessos dels grans oligopolis, no pas per garantir els drets de la ciutadania. Aquest és el punt de partida des del qual el jovent independentista hem de plantejar el debat, des de la reivindicació d’uns Països Catalans sobirans, també en l’àmbit energètic, amb capacitat de decidir com, on i per a qui produïm l’energia. I això implica assumir que sense sobirania energètica no hi haurà sobirania nacional. Per fer-ho possible, cal trencar amb la lògica mercantilista que domina avui la gestió de les infraestructures…