Les JERC Sants-Montjuïc i Eixample han celebrat la primera Diada dels pobles contra la hispanitat al Parc de l'Estació del Nord. Amb la participació de diverses entitats de països de l'Amèrica Llatina i també de Catalunya, s'ha criticat la hipocresia d'una festa que porta com a bandera el genocidi de desenes de pobles. Massacres impulsades per Espanya per poder estendre el seu mercat, imperatiu del sistema capitalista. Un cop la Corona va haver controlat les colònies de l'Estat, fou el torn del seu “Nou Continent”.
L'acte, en format de fira d'entitats, mostra culinària i cultural, va comptar amb la presència del Casal Argentí de Barcelona, Plataforma per la Llengua, el Centre Bolivià Català, Sàhara Horta Lliure, Sobirania i Progrés, Unescocat i l'actor mexicà Marco Pacheco. També hi assistiren la portaveu del Grup Parlamentari d’ERC, Anna Simó, la secretària d'Afers Socials i Integració de la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya, Úrsula Santacruz, i el director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat, David Minoves.
Durant la jornada es varen fer diverses xerrades en torn al conflicte de la colonització, no només de fa cinc-cents anys, sinó també d'avui. En aquest sentit, Diego Arcos, representant del Casal Argentí va afirmar que el colonialisme és un fet present encara avui a Catalunya. Arcos, que va haver d'emigrar de l'Argentina fa vint anys, ha trobat en Catalunya un lloc on seguir lluitant i sumar-se a un projecte nacional del què ja se'n sent part, ja que així com va puntualitzar, “la lluita per la independència és una lluita anticolonialista”.
I és que moltes persones immigrades que arriben a Catalunya veuen en la lluita independentista una manera de fer front a un enemic comú, la metròpoli que un temps ençà va arribar a dominar mig món. Totes les entitats que formaren l'acte coincideixen que les nostres lluites tenen molts punts en comú: El conflicte del Sàhara, l'arribada dels espanyols a Bolívia, el poble mexicà o l'Argentina. Un conflicte que arriba fins als nostres dies per la mancança d'independència econòmica d'aquests països. En aquest sentit, Simó apunta que l'èxit d'aquest fet ha estat “el patriotisme característic català, de base oberta, conciliador, integrador i tranquil, que ha sabut sumar les persones immigrades”.
En base al retrocés que viu el català a les institucions, la Plataforma per la Llengua va criticar l'”Apartheid legal” que viu la nostra cultura i va remarcar “la necessitat urgent de revitalitzar el nervi del poble, la llengua”. Així mateix, Unescocat va afirmar que la llengua catalana no depèn només d'ella mateixa, sinó que el seu futur estarà lligat també al de les altres llengües.
Varen tancar la Diada els balls indígenes bolivians amb la Diablería i Tinku (en Quechua, trobada) i l'actuació de Marco Pacheco, que va representar l'arribada dels espanyols a Mèxic, el genocidi que van patir i les adversitats a què han de fer front encara avui.
