2008
Les JERC organitzen diversos actes arreu dels Països Catalans l’Onze de Setembre per commemorar la caiguda de Barcelona el 1714 davant les tropes borbòniques i la pèrdua de llibertats nacionals que això va suposar.
Com és habitual, el jovent independentista sortirà al carrer a les 17 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona per demanar la independència dels Països Catalans. El 2008 ha marcat que ni l’Estat de les Autonomies compleix les seves pròpies lleis, tal com passa amb la no aplicació del model de finançament que marcava l’Estatut retallat. El 2008 també ha demostrat que Espanya espolia els Països Catalans, atès que la publicació de les balances fiscals pel mateix Ministerio de Economía y Hacienda ho demostra. I finalment, la manca d’un Estat propi impossibilita que la nació catalana pugui afrontar amb finançament i llibertat de moviments la crisi global que ens afecta i que condemna a cada vegada més joves a l’atur i a la precarietat. Amb tot la solució passa per la independència!
Ni França, ni Espanya, Països Catalans!!
Actes a la ciutat de Barcelona
- 10.30h: Ofrena JERC a Rafael de Casanovas
- 14.00h: Dinar d'ERC - Barcelona. A partir de les 15:30 tindran lloc els parlaments polítics amb la presència de Joan Puigcercós, Oriol Amorós i Gerard Gómez del Moral.
- 17.00h: Manifestació unitària a Pl. Urquinaona.
- A partir de les 19.30h: Festa per la llibertat al Pg. Lluís Companys amb els concerts de La Companyia Elèctrica Dharma, Cesk Freixas i La Troba Kung Fú.
L’Estelada al balcó i a l’Ajuntament
Aprofitant la campanya pel centenari de l’estelada que reclama que s’hissi la bandera independentista en solitari als ajuntaments del país, les JERC han col·laborat activament per portar als plens a través dels seus regidors i dels regidors d’Esquerra aquesta reivindicació de dignitat nacional.
Manifest - Espanya és crisi: independència!
Un any més arribem a la Diada de l’11 de setembre, i un any més ens sobren els motius per perseverar en la nostra lluita. Els atacs al nostre poble per part dels Estats espanyol i francès no han disminuït ni un mil·límetre, i precisament per això cada dia som més els que creiem que només existeix una solució vàlida: la independència.
Durant aquest darrer any s’ha revifat l’ofensiva espanyolista contra el català. Intent d’imposar la tercera hora de castellà, manifestos que semblen sorgits dels anys cinquanta, el constant questionament de la unitat de la llengua…i de rerafons l’etern discurs demagògic que intenta fer creure que el castellà és una llengua amenaçada per les imposicions catalanistes. Davant aquests atacs constants i organitzats hem de plantar cara, hem de defensar la nostra llengua sense complexos, i treballar per enfortir-la.
El debat del finançament marcarà de forma decisiva aquest any polític. La publicació de les balances fiscals demostra que l’Estat espanyol espolia els Països Catalans i així ho reconeix. Per tant, hem de defensar la unitat dels partits catalans a l’hora de reivindicar un finançament just que acabi amb l’espoli dels Països Catalans, però no podem oblidar que si ens trobem en una posició de debilitat negociadora és en gran part resultat de l’aprovació d’un estatut retallat, al qual les JERC ens hi vam oposar fermament. Som conscients que fins que no disposem d’un Estat propi totes les solucions seran pedaços, però també som conscients que en les condicions actuals la nostra nació està condemnada a un ofec econòmic continuat insostenible. Aquesta és una situació que ens perjudica també als més joves. Som precisament el jovent uns dels més afectats pel robatori històric i continuat a què ens ha sotmès l’Estat espanyol. El jovent català necessitem millors beques, necessitem ajudes més grans per a la nostra emancipació, per a la formació i la construcció de llocs de treball... i per poder aconseguir-ho hem de frenar la sagnia econòmica que patim els catalans i catalanes.
Tampoc restarem passius davant d’una possible retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Aquest text , tot i considerar-lo molt insuficient, va ser ratificat per una majoria del poble català. Qualsevol intent de modificar-lo ha de ser considerat com un atac directe a la voluntat democràtica dels catalans i catalanes i per tant haurem d’estar preparats per fer-li front sense claudicacions.
Perquè tenim molt clar que Espanya és crisi. És crisi econòmica perquè ens espolia, és crisis democràtica perquè ens priva del dret més elemental, el dret a decidir, és crisi social perquè ens impedeix disposar dels recursos per atendre la gent més desafavorida, és crisi lingüística perquè intenta imposar el castellà.... Per tant ha arribat l’hora de fer front a la crisi, ha arribat l’hora de tallar d’arrel. Ara toca independència
Països Catalans, 11 de setembre