2011
Després de que José Maria Aznar, expresident del Govern espanyol, es manifestés obertament a favor d'engegar una transició política cap a posicions predemocràtiques, en al·lusió a l'Estat de les autonomies, no hi ha hagut cap veu discordant del PSOE (ni per descomptat, del PP) que es manifestés obertament en contra, només s'hi han apreciat matisos.
La multiplicitat de competències, càrrecs públics, governs, parlaments, lleis, funcionaris, etcètera, ha portat a Aznar a arribar a aquesta conclusió, que contrasta amb el fet, per exemple, que el conjunt de les 17 autonomies amb prou feines assoleixen un terç del dèficit de l'Estat.
L'actual Estat de les autonomies, o model federal d'opereta (per no incomodar a ningú de les files del PSOE ni d'UDC) va ser covat durant la Transició de finals dels 70 com a mesura d'impedir que les Nacions històriques que formen part de l'Estat espanyol (Catalunya, Euskadi i Galícia) poguessin marcar un tret diferencial respecte la resta de regions en matèria de competències, com poden ser les de sanitat, policia o educació. Un Estat, en definitiva, on no es poguessin palpar diferències territorials en quant a poder polític i finançament.
Així, es va preferir passar a un model d'Estat on el fet diferencial de les Nacions passés desapercebut a excepció d'Euskadi i Navarra, que pel fet de gaudir d'un règim foral disposen de certs privilegis de forma 'automàtica'.
Fou en aquest marc que Catalunya va haver de liderar les intenses negociacions amb l'Estat per assolir transferències importants o acords de finançament, i que després la resta d'autonomies aconseguien pràcticament de forma automàtica i sense esforç, abonant mica en mica les tesis que ara aposten per fer una regressió al passat.
Amb aquest escenari, els catalans ens vàrem plantar el 2006 amb un nou Estatut que en temps rècord (només 4 anys) ha quedat desfasat i superat per les necessitats del país: la retallada del Tribunal Constitucional va deixar empremta.
El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ja ho va advertir durant l'acte polític de l'Acampada Jove 2008 que organitzen les JERC cada any: la via autonòmica està esgotada i cal passar de fase. És aquest punt, on salvant les enormes distàncies, que PP i ERC coincideixen. El PP vol fer una transició cap al passat: desmantellar l'Estat de lea autonomies per recentralitzar el poder. En canvi ERC aposta acabar la via autonòmica per fer un salt endavant i caminar cap a un futur més lliure, on siguin els catalans qui amb el seu dret a decidir escullin el país (l'Estat) que volem.
José Maria Aznar