26.01
2022
2022
A Martí Marcó, el teu llegat continua.
Martí Marcó i Bardella va néixer el 9 de desembre de 1959 sent el cinquè germà d'una família obrera de Peralada. Però va residir a l'Eixample de Barcelona, on va passar gran part de la seva vida i de la seva militància.
Per vocació, o per necessitat, va entrar al món de la mecànica. De ben jove va començar a treballar a un taller mecànic del carrer Viladomat, mentre a les nits estudiava l'Oficialia d'FP de Mecànica d'Automoció a la Salle de la Barceloneta.
Entre estudis i treball trobava temps per les seves aficions: l'excursionisme i l'escalada. Els grups excursionistes, en aquella època, eren un punt de trobada i entrada a la militància catalanista, sobretot entre el jovent. Tanmateix les aficions senderistes eren reals. L'estima per la terra va ser el punt d'unió entre la lluita i la muntanya. Als 15 anys, i de la mà del seu germà gran, entra a militar a les JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana).
A les JERC desenvoluparia tasques d'agitació i propaganda (l'actual activisme) acabant sent el responsable d'aquesta àrea. Va dur a terme moltes tasques i accions en un moment militant convuls, destacant per ser creatiu i molt conscient de l'estratègia i línia d'acció. No és d'estranyar que, anys més tard, les JERC Barcelona posessin el seu nom al grup de treball d'activisme (GAMM- Grup d'Acció Martí Marcó).
Esquerra va ser l'últim partit catalanista en ser legalitzat. Previ a la seva legalització, i en la militància clandestina també va assumir el rol d'acompanyament, seguretat i protecció d'Heribert Barrera, cap del partit al país, en actes públics. Va ser un dels responsables d'estructurar l'organització en la clandestinitat, refent el seu organigrama i l'estratègia política. Per les JERC va acabar sent part del Consell Executiu d'Esquerra. L'organització també va ser un espai de coneixença i desenvolupament de bones amistats per Martí.
Martí era molt conegut en l'ambient del catalanisme radical i independentista. Les trobades sardanistes de Plaça Sant Jaume eren una forma d'encobrir les trobades de joves independentistes. Tothom recorda l'omnipresència de Martí en aquestes trobades, en les manifestacions i protestes. Sempre amb l'estelada més alta a la mà. Moltes d'aquestes concentracions acabaven amb càrregues i enfrontaments amb els grisos. La militància d'aleshores sumava al perill de la repressió de l'estat amb els grupuscles feixistes violents que campaven lliurement amb la complicitat policial. La solidaritat dels espais catalanistes era un punt imperant, i primordial per Martí. Podia sortir a fer pintades amb les JERC i acabar la nit ajudant a enganxar cartells amb els companys del PSUC. "Tot és lluita per Catalunya, contra Espanya i contra el feixisme", deia.
El 1976 va ser detingut per participar en la, fortament reprimida arreu dels Països Catalans. En aquells anys Fraga, futur fundador del PP, era cap dels cossos policials de l'estat. En la detenció, la policia va fer constar que el jove tenia 19 anys. Realment en tenia 17, menor d'edat. Aquell mateix cos repressiu el mataria dos anys després, quan, aleshores sí, tenia 19 anys.
Martí Marcó va participar de molts espais independentis. En aquella època era comú participar a múltiples organitzacions polítiques. Eren anys d'agitació on el moviment protesta era el refugi de molta gent front l'estat repressor i buit de llibertats.
Cap al 1978, juntament amb Freddy Bentanachs funden l'organització Arxiu, precursora de Terra Lliure, catalanista i de fonaments estalinistes. En aquest últim tram de vida, va formar part d'un escamot de l'organització duent accions més radicals tot i que no consta cap acció de violència a cap persona per part de Martí. El 1976 va ser detingut per participar en la, fortament reprimida arreu dels Països Catalans.
Martí Marcó és recordat com un patriota. Estima a Catalunya i consciència de Països Catalans. A la vegada es destaca la seva mirada de justícia i suport al feble. La seva lluita també era en contra la desigualtat, tant en l'àmbit militant com en el seu dia a dia personal. És Martí un clar exemple del fil roig del combat, entenent l'alliberament nacional indispensable per la justícia social. L'estima per la terra el va vincular amb els ideals ecologistes, molt poc presents en l'època i el context.
"Tu creus que això és la democràcia? Jo sempre havia associat aquest fet amb la llibertat i aquí continuen governant-nos amb l'estaca a la mà, no, jo no puc acceptar aquesta democràcia, jo em sento independentista com ho va ser aquí dalt, a Prats de Molló, Francesc Macià, com Lluís Companys quan va proclamar la República, com l'any 1934 quan va proclamar la Nació Catalana Independent" Paraules de Martí Marcó recollides per Pere Fisas al Requiem per Martí Marcó el 1980.
Va militar durant la fi del franquisme i l'inici de la transició. I ja aleshores veia aquell procés com una farsa. La seva mort va ser un exemple d'aquesta evidència.
El seu amic i company de les JERC Eduard Miret ens recorda:
"Era molt de la broma, com toca a algú de tarannà obert i noble, de bon humor, però compte amb tocar la terra, la llengua o la cultura, la cosa podia posar-se molt seriosa. Militava i lluitava perquè considerava que era el deure de tot bon Català, com també ho era ser company fidel, amic amatent, donar un cop de mà on i quan calgués."
El 26 de gener de 1979, circulava en un cotxe Renault 4L amb dos companys d'escamot. Es diu que l'objectiu era atracar un transport de fons de la Banca Catalana per finançar l'acció política. A la cantonada de Bruc amb Diputació els va aturar un control policial. En intentar fugir, la policia va obrir foc indiscriminadament ametrallant el vehicle. Tot i que anaven armats no van tornar el foc ni van mostrar cap mena d'actitud violenta. Tres bales van impactar en el cos de Martí. Martí Marcó va morir tres dies després a l'Hospital Clínic. Feia poc més de dos mesos que havia complert els 19 anys.
El van matar pels seus ideals igual que el van atonyinar, detenir i perseguir pels seus ideals. I sí, cal dir-ho, el van assassinar. Cap acte justifica matar a una persona, i ja sabem que l'estat espanyol mai dubtava a exercir violència indiscriminada cap a qualsevol moviment dissident. I com ell, són moltes les víctimes de la transició continuista de la dictadura.
Durant anys la seva mare publicava esqueles al diari l'Avui commemorant el seu assassinat. I com ella molts amics i companys en recorden la seva vessant militant però sobretot humana. Cada 26 de gener el Jovent Republicà, nou nom de les Joventuts d'Esquerra Republicana, commemorem el traspàs del company Martí com a exemple de lluita i referent del moviment.
Martí era un jove compromès que estudiava i treballava. Amb pocs anys, va veure que vivia en un sistema injust i va implicar-se per canviar-lo. Es caracteritzava per un bigoti i una perilla poc poblada i unes ulleres característiques que amagaven una mirada plena de vida, lluita i ideals. Una mirada i una vida que li van robar als 19 anys.
En el teu record, Martí, continuem lluitant i, sàpigues, que la victòria també serà teva. Fins a l'alliberament social i nacional, el millor homenatge, la victòria.
Esperem ser dignes del teu llegat!
- Eduard Miret i Jovent Republicà de Barcelona
- 26/12/2024
- t: @@JoventBarcelona
- b: