20.01
2017
2017
Les JERC ens sumem a la campanya contra el CETA
El Tractat Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i Canadà, (CETA per les sigles en anglès), i també conegut com el "TTIP canadenc", per les seves similituds amb aquest acord, es troba en la fase final del seu procés de ratificació.
El CETA va estar a punt de quedar bloquejat al Consell Europeu per la negativa del Parlament de la regió belga de Valònia a donar el vistiplau a la seva aprovació, però finalment les nombroses pressions internacionals els van forçar a acceptar el tractat.
El proper 24 de gener el CETA serà votat en la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu. A la següent fase del procés, l'última abans de la seva aplicació provisional, l'acord en la seva totalitat -sense possibilitat d'afegir esmenes- serà votat al ple del Parlament Europeu, els primers dies de febrer. En cas de ser ratificat, àmplies seccions del tractat començarien a aplicar-se provisionalment, de forma prèvia a la ratificació final per part dels diferents parlaments estatals.
El CETA ha estat qüestionat per amplis sectors de la societat civil, tant a la Unió Europea com a Canadà per no oferir garanties respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals de les persones. A la Unió Europea, més de 3.5 milions de persones han signat una petició en contra del CETA i el seu tractat bessó, el TTIP, que negocien Estats Units i la Unió Europea.
Tot i que diversos annexos i "declaracions interpretatives" han estat afegides al CETA a posteriori per intentar sumar suports, aquests textos no modifiquen substancialment l'acord, que continua presentant nombrosos problemes:
- El CETA autoritzaria a milers de corporacions a demandar als governs, per haver adoptat mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del planeta, a través d'un sistema de resolució de conflictes inversor-estat (ICS) d'accés exclusiu als inversors estrangers. Un autèntic sistema legal paral·lel al que les corporacions poden acudir per defensar els seus drets, eludint els tribunals existents, i al qual ni les organitzacions de la societat civil ni les empreses nacionals hi tenen accés.
- En un clar contrast amb els drets de les corporacions, les provisions del CETA pel que fa a drets laborals i desenvolupament sostenible, no podran ser efectivament reforçades mitjançant sancions i esdevindran declaracions buides, eliminant la possibilitat d’equilibrar els altres capítols del tractat que afecten els drets laborals o la protecció del medi ambient.
- El CETA limita seriosament la capacitat dels governs per crear, expandir i regular els serveis públics i per revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.
- El CETA fa que el Canadà i la Unió Europea siguin més vulnerables a les crisis financeres, ja que augmentarà la liberalització dels mercats financers.
- Un estudi independent dels impactes econòmics del CETA prediu que es perdran llocs de treball tant a la Unió Europea com a Canadà, i que els petits beneficis del tractat seran principalment per a les grans transnacionals i els amos de les finances, amb el consegüent augment de la desigualtat.
- El CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactaria negativament en drets fonamentals com el dret a la privacitat i la protecció de dades. També limitaria la capacitat tant de la Unió Europea com del Canadà d'actuar contra patents excessives.
- Les normes del CETA pel que fa a cooperació reguladora i a les regulacions nacionals posaran obstacles addicionals a les regulacions i reforçaran el paper dels lobbistes corporatius en els processos d'elaboració de les polítiques, soscavant potencialment l'adopció de polítiques d'interès públic.
- A tots dos costats de l'Atlàntic, el CETA exposaria a la petita i mitjana agricultura a pressions competitives que minarien la seva forma de vida, obstruiria les polítiques de compra pública d'aliments locals, i amenaçaria els estàndards de producció i processament d'aliments, fent impossible el desenvolupament d'una agricultura sostenible.
- Les mesures de precaució per protegir els consumidors i consumidores, la salut pública i el medi ambient poden ser amenaçades pel CETA, ja que ni al text ni a les declaracions annexes es protegeix explícitament el principi de precaució de la política reguladora europea.
- Per aquests motius, les organitzacions que formem part de la campanya NO al TTIP, CETA, TISA convoquem un dia de mobilitzacions a tot el territori el 21 de gener. Mostrem el nostre rotund rebuig a aquest acord comercial, i comminem al Parlament Europeu, al Parlament canadenc i als parlaments estatals, nacionals, provincials i regionals, que tenen veu i vot en el procés de ratificació, a defensar els drets i els interessos de les poblacions que representen contra les amenaces que implica el CETA, votant en contra de la ratificació del tractat.
Perquè els interessos comercials no poden estar per sobre de la democràcia, els drets de les persones i del planeta. Per això diem:
No al CETA! No al TTIP!
www.noalttip.org
El proper 24 de gener el CETA serà votat en la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu. A la següent fase del procés, l'última abans de la seva aplicació provisional, l'acord en la seva totalitat -sense possibilitat d'afegir esmenes- serà votat al ple del Parlament Europeu, els primers dies de febrer. En cas de ser ratificat, àmplies seccions del tractat començarien a aplicar-se provisionalment, de forma prèvia a la ratificació final per part dels diferents parlaments estatals.
El CETA ha estat qüestionat per amplis sectors de la societat civil, tant a la Unió Europea com a Canadà per no oferir garanties respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals de les persones. A la Unió Europea, més de 3.5 milions de persones han signat una petició en contra del CETA i el seu tractat bessó, el TTIP, que negocien Estats Units i la Unió Europea.
Tot i que diversos annexos i "declaracions interpretatives" han estat afegides al CETA a posteriori per intentar sumar suports, aquests textos no modifiquen substancialment l'acord, que continua presentant nombrosos problemes:
- El CETA autoritzaria a milers de corporacions a demandar als governs, per haver adoptat mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del planeta, a través d'un sistema de resolució de conflictes inversor-estat (ICS) d'accés exclusiu als inversors estrangers. Un autèntic sistema legal paral·lel al que les corporacions poden acudir per defensar els seus drets, eludint els tribunals existents, i al qual ni les organitzacions de la societat civil ni les empreses nacionals hi tenen accés.
- En un clar contrast amb els drets de les corporacions, les provisions del CETA pel que fa a drets laborals i desenvolupament sostenible, no podran ser efectivament reforçades mitjançant sancions i esdevindran declaracions buides, eliminant la possibilitat d’equilibrar els altres capítols del tractat que afecten els drets laborals o la protecció del medi ambient.
- El CETA limita seriosament la capacitat dels governs per crear, expandir i regular els serveis públics i per revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.
- El CETA fa que el Canadà i la Unió Europea siguin més vulnerables a les crisis financeres, ja que augmentarà la liberalització dels mercats financers.
- Un estudi independent dels impactes econòmics del CETA prediu que es perdran llocs de treball tant a la Unió Europea com a Canadà, i que els petits beneficis del tractat seran principalment per a les grans transnacionals i els amos de les finances, amb el consegüent augment de la desigualtat.
- El CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactaria negativament en drets fonamentals com el dret a la privacitat i la protecció de dades. També limitaria la capacitat tant de la Unió Europea com del Canadà d'actuar contra patents excessives.
- Les normes del CETA pel que fa a cooperació reguladora i a les regulacions nacionals posaran obstacles addicionals a les regulacions i reforçaran el paper dels lobbistes corporatius en els processos d'elaboració de les polítiques, soscavant potencialment l'adopció de polítiques d'interès públic.
- A tots dos costats de l'Atlàntic, el CETA exposaria a la petita i mitjana agricultura a pressions competitives que minarien la seva forma de vida, obstruiria les polítiques de compra pública d'aliments locals, i amenaçaria els estàndards de producció i processament d'aliments, fent impossible el desenvolupament d'una agricultura sostenible.
- Les mesures de precaució per protegir els consumidors i consumidores, la salut pública i el medi ambient poden ser amenaçades pel CETA, ja que ni al text ni a les declaracions annexes es protegeix explícitament el principi de precaució de la política reguladora europea.
- Per aquests motius, les organitzacions que formem part de la campanya NO al TTIP, CETA, TISA convoquem un dia de mobilitzacions a tot el territori el 21 de gener. Mostrem el nostre rotund rebuig a aquest acord comercial, i comminem al Parlament Europeu, al Parlament canadenc i als parlaments estatals, nacionals, provincials i regionals, que tenen veu i vot en el procés de ratificació, a defensar els drets i els interessos de les poblacions que representen contra les amenaces que implica el CETA, votant en contra de la ratificació del tractat.
Perquè els interessos comercials no poden estar per sobre de la democràcia, els drets de les persones i del planeta. Per això diem:
No al CETA! No al TTIP!
www.noalttip.org
Contra el CETA