ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

Les dades d'aquest any segueixen sent escandaloses. La bretxa salarial se situa al País Valencià en el 25%, a les Illes en el 16,6%, i a Catalunya Nord 11,5% i Catalunya en el 24%. Això significa que en acabar l'any un home ha cobrat 7.000€ més que una dona per fer exactament la mateixa feina.

La discriminació que pateixen les dones al mercat laboral pren formes molt diverses i els causant són múltiples. Històricament, les dones sempre han ocupat un percentatge inferior al dels homes en la taxa d'activitat i ocupació i, en canvi, un percentatge més elevat en la taxa d'atur, fet que demostra que la desigualtat de gènere en aquest àmbit és existent. La taxa de parcialitat femenina gairebé triplica la masculina i és que entre les dones hi ha un factor de temps parcial voluntari per poder assistir a infants o adults i altres responsabilitats familiars o personals. I és que cal tenir en compte que hi ha una clara divisió sexual de les tasques de cura. Si les dones tenen una taxa d'ocupació inferior no és perquè treballi menys, sinó és perquè vivim en un sistema que se centra únicament en el mercat laboral i on el treball de les cures no genera drets.

Pel que fa al nivell educatiu, les dones mostren millors resultats i estudis superiors que els homes i l'abandonament prematur dels estudis és inferior en les dones. Però la realitat és que els estudis – i posteriors feines – freqüentats per les dones tenen un reconeixement inferior i per tant uns salaris més baixos. Entre el jovent, la bretxa salarial és més baixa. És a partir dels 35 anys, quan la dona ja és mare, que apareix. És llavors quan l'home continua en ascens i la dona té una menor dedicació al treball remunerat per tal de dedicar-se a les tasques de la llar i la criança dels infants.

A més resulta que l'ocupació femenina sempre ha ocupat altes taxes de temporalitat. En aparèixer la crisi econòmica és quan ha incrementat la temporalitat entre els homes i d'aquí esdevé una igualtat en la taxa de temporalitat. Aquest fet ens aboca a les dones, que som més de la meitat de la població, a una situació de vulnerabilitat i, de retruc, a la pobresa. A més, si aquest fet ho traslladem entre les dones joves, ens trobem que estem doblement discriminades, ja que el jovent està caracteritzat per tenir contractes temporals que no permeten una visió de futur.

Així doncs, les dades d'aquest any demostren una vegada més que les desigualtats per raó de gènere també es veuen reflectides al mercat laboral. La bretxa salarial, juntament amb el sostre de vidre o el terra enganxifós, s'han d'erradicar amb la transversalització de les polítiques d'equitat de gènere. Hem de garantir un model de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar que permeti compartir les tasques de cura, hem de sensibilitzar socialment i posar en valor les tasques domèstiques, de cura i d'atenció a les persones, així com també el seu valor econòmic, i hem d'actuar per combatre la feminització de la pobresa. La bretxa salarial requereix de respostes polítiques urgents i amb una clara voluntat de realitzar canvis estructurals.

El sostre de vidre i el terra enganxifós formen part d'una realitat que hem de trencar per acabar amb les limitacions clares i evidents que les dones ens trobem per créixer i empoderar-nos. I és per això que exigim als homes l'augment dràsticament de les hores que dediquen al treball de la llar, la cura i la infància.

Cal un compromís social i polític per posar fi a les desigualtats, combatre la discriminació i, en conseqüència, trencar amb la bretxa salarial. Aquest 8 de març les Joventuts d'Esquerra Republicana farem vaga també perquè volem acabar amb la bretxa salarial!