24.11
2014
2014
25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència masclista
La violència masclista no es queda a casa: arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita, t’angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t’humilia davant la resta, t’insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata. És el principal atac contra els drets de les dones, una mina contra la nostra llibertat.
Amb molt d’esforç hem assolit alguns èxits, com l’aprovació de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Però la profunditat amb que està arrelat el model social patriarcal fa que aquesta lluita sigui una feina de formigueta. Cada any seguim veient determinats comportaments i pràctiques intolerables que atempten contra els nostres drets. Avui dia, a més, podem constatar que aquella antiga creença que deia que la violència masclista aniria desapareixent amb l’arribada de noves generacions no s’ha fet realitat, ans al contrari: la violència entre joves sembla anar en augment. Per tant, la violència masclista no desapareix, sinó que es transforma. Es transforma en noves maneres d’exercir-la, sobretot a través de les xarxes socials i les TIC, i es manifesta de manera menys visible, més subtil i probablement més malxinada per la dificultat d’identificar-la com a tal: com es pot combatre una cosa que no saps ni quin nom posar-li?
És evident que ens queda molta feina per fer, però també ens queden moltes ganes de lluita. El camí el tenim clar: “deconstruir per construir”. Deconstruir el patriarcat per construir un nou model social de dones i homes lliures. I per això, cal posar a les dones en el centre de les polítiques públiques per tal que siguin veritables subjectes de dret, alhora que hem de seguir amb aquesta feina diària –sovint quotidiana i a estones feixuga- “de formigueta”, que duen a terme tot una genealogia de dones lluitadores des dels diferents àmbits de la societat civil i les institucions, i que és imprescindible per uns Països Catalans on l’eliminació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida.
És evident que ens queda molta feina per fer, però també ens queden moltes ganes de lluita. El camí el tenim clar: “deconstruir per construir”. Deconstruir el patriarcat per construir un nou model social de dones i homes lliures. I per això, cal posar a les dones en el centre de les polítiques públiques per tal que siguin veritables subjectes de dret, alhora que hem de seguir amb aquesta feina diària –sovint quotidiana i a estones feixuga- “de formigueta”, que duen a terme tot una genealogia de dones lluitadores des dels diferents àmbits de la societat civil i les institucions, i que és imprescindible per uns Països Catalans on l’eliminació de la violència masclista sigui, algun dia, una fita acomplida.
Mireia Subirana