2018
ANNA MARIA MARTÍNEZ-SAGI
(Barcelona, 16 de febrer de 1907 - Santpedor, 2 de gener de 2000)
Poetessa, novel·lista, periodista i esportista.
Com a periodista, treballà al servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i col·laborà a Crónica, La Noche — amb una pàgina dedicada a la dona—, La Rambla i com a corresponsal durant la Guerra Civil del diari colombià El Tiempo.
El maig de 1932 fou una de les impulsores del Front Únic Femení Esquerrista, com a signant de les seves bases publicades a L’Opinió.
En el camp de l’esport va practicar la natació en tots els seus estils, l’esquí, el rem, el tennis i el tir de javelina (la seva especialitat). Va aconseguir, també, arribar a ser campiona de disc i de natació. Alhora, va ser promotora activa del Club Femení i d’Esports, del qual va ser secretària de la Comissió de Cultura.
D’altra banda, la seva obra poètica fou molt important. Cal destacar lli- bres de poemes Caminos (1929), Inquietud (1932), Laberinto de presencias (1969), i Antología poética, que reunia vuit poemaris de diferents èpoques: Canciones de la isla (1932-1936), País de la ausencia (1938-1940), Amor perdido (1933-1968), Ja lones entre la niebla (1940-1967), Los mo tivos del mar (1945-1955) i Visiones y sortilegios (1945-1960).
Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a París. En el moment de la invasió dels nazis a França, va haver de marxar, on va contactar amb un grup de la Resistència Francesa. El juny de 1942 aquest grup es va dissoldre, i ella va tornar a París.
Va viure a Cannes, a EUA I finalment el 1975 tornà a Catalunya, visquent primer entre Barcelona i Mallorca. Posterior- ment s’instal·là primer a Moià i després a Santpedor, on va morir.
Per totes aquelles dones que silenciosament han fet història:
Si la desigualtat persisteix, la lluita continua!
ANNA MARIA MARTÍNEZ-SAGI. La desigualtat presisteix, la lluita continua!