2011
Annabel Berruezo i Capilla. Va néixer el 18 juliol de 1988 a l'Hospitalet i viu al barri de Santa Eulàlia. És el número 4 de les llistes d'Esquerra a l'Hospitalet. Actualment està finalitzant la Llicenciatura de Química a la UB. Membre dels Castellers Colla Jove de l'Hospitalet on a banda de fer castells, toca la gralla. També participa amb els Arreplegats de la Zona Universitària i pertanyo a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana de l'Hospitalet (CAL-l'H)
Què et va impulsar a presentar-te en aquestes eleccions municipals?
L'Hospitalet m'ha vist néixer i créixer, m'estimo la meva ciutat i precisament perquè me la estimo en vull el millor. M'agrada representar i participar en el dia a dia de la ciutat, posar el meu granet de sorra per fer de l'Hospitalet un lloc més bo on viure-hi. Només sumant idees i esforços podrem fer avançar la societat, des dels nuclis locals cap als àmbits nacionals. Tan sols sóc la veu de molts altres joves que treballen per aconseguir el mateix: una ciutat amb més oportunitats, més oberta i participativa, justa i igualitària.
Quins són els valors, que com a dona jove, pots aportar al teu municipi?
A l'Hospitalet li cal regeneració, empenta, aire fresc i només ho aconseguirem amb la entrada de gent nova a l'Ajuntament. Necessitem rejovenir l'Ajuntament i aportar nous valors com la transparència, sinceritat, honestedat i proximitat. Cal una aproximació de l'Ajuntament a la societat, allunyant-lo de la burocràcia i obrint-lo a la participació, establint ponts de diàleg amb els seus habitants.
Què diries a aquells que pensen que no es canvien les coses participant en política?
Sempre he estat molt d'acord amb “la política o la fas o te la fan”. Si no hi participes corres el risc que altres ho facin per tu en detriment dels teus drets. La història ha evolucionat gràcies a la mobilització i involucració de la societat, tots els drets dels que gaudim avui dia són gràcies a moltes altres persones que abans que nosaltres han lluitat per aconseguir-ho. A aquells que es pensin que no es canvia res amb la política que pensin que fins i tot la col·locació dels fanals dels carrers és política, tu pots passar de la política però la política no passarà de tu.
Què els diries a les dones joves que estan llegint aquesta entrevista?
A la política els hi cal dones i no només per una simple qüestió de paritat i igualtat, sinó perquè en un món tant masculinitzat com és la política les dones podem aportar nous valors i punts de vista que enriquirien molt la política. No ho tenim fàcil però tenim precedents de grans dones que han lluitat abans que nosaltres. Cal una nova forma de fer política en la que participar en la política no impliqui renunciar al fet de ser dona però això només ho assolirem implicant-nos cada dia més dones, canviant la política des de dins i obrint-la a les noves realitats socials.