03.03
2015
2015
"Cal reprendre el compromís respecte les polítiques de dones i afrontar els reptes que encara avui tenim sobre la taula"
Sara Bailac i Ardanuy (Tàrrega, 1986) va ser secretària nacional de les Dones de les JERC entre els anys 2008 i 2011 acompanyada de Marta León com a portaveu de l’Assemblea Nacional de les Dones. Bailac és politòloga, especialitzada en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i en Cooperació Internacional. Es dedica professionalment a les polítiques de dones i als projectes que impulsen l'exercici i garantia dels seus drets.
Quina era la situació del feminisme durant l'època en què vas ser secretària de la Dona de les JERC?
Les administracions públiques començaven a fer les primeres passes per portar a la pràctica la transversalitat de gènere i per utilitzar un llenguatge no sexista. Els drets sexuals i reproductius de les dones centraven el debat públic.
A nivell del Principat, Esquerra Republicana de Catalunya exercia la direcció de l'Institut Català de les Dones a través de l'equip de la Marta Selva. Va ser una època marcada per canvis legislatius i d'estratègia, de planificació i de suport als ens locals i entitats de dones.
La reforma de la legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs va centrar el debat en del dret de les dones sobre el propi cos. Les entitats de dones van participar activament en el procés de canvi i nosaltres, a través de les diputades i diputats a Madrid vam fer arribar propostes que suposaven un pas endavant en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones.
A nivell intern, les JERC vam començar a implementar estratègies per introduir la transversalitat de gènere al nostre discurs i funcionament. Vam acabar l'exercici de diagnosi i planificació interna que va suposar el Pla de Dones de les JERC i vam començar a aplicar-lo i vetllar pel seu compliment.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Els canvis en la legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs van centrar el debat públic. Vam col·laborar amb les entitats de dones a través de la Plataforma per l'Avortament Lliure i Gratuït i de la Campanya pel Dret a l'Avortament per fer arribar les seves propostes a Madrid. Vam respondre als atacs de l'Església catòlica i dels sectors més conservadors per posar al centre del debat el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Les JERC vam apostar pel dret a l'avortament lliure, gratuït i fora del Codi Penal a través d'accions, manifestacions, mocions, recollides de signatures...
A través de la campanya "Anem per feina! Trenquem barreres!" vam centrar-nos en l'impacte de la crisi econòmica sobre els drets laborals de les dones. Vam denunciar aspectes com la discriminació laboral, la doble jornada o el sostre de vidre.
Vam denunciar la xacra de la violència masclista als Països Catalans i vam organitzar actes arreu en dates assenyalades com el 25 de novembre, dia internacional contra la violència vers les dones. Amb accions al carrer, presentant mocions a les institucions i criticant la inacció del govern espanyol respecte a la violència de gènere, vam reivindicar el dret de les dones a viure sense violència.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
Les retallades pressupostàries han afectat de ple les polítiques de dones. La reducció de recursos públics i el fort impacte social de la crisi econòmica han tingut una important repercussió en les dones del nostre país. Ara apareixen nous reptes complexos que afecten directament els drets de les dones que se sumen a aquells no resolts. Les eines per fer-hi front, en canvi, són escasses i van a la baixa. Cal reprendre el compromís respecte les polítiques de dones i afrontar els reptes que encara avui tenim sobre la taula, aportant-hi recursos, definint estratègies clares, millorant l'eficàcia de l'actuació pública.
Les administracions públiques començaven a fer les primeres passes per portar a la pràctica la transversalitat de gènere i per utilitzar un llenguatge no sexista. Els drets sexuals i reproductius de les dones centraven el debat públic.
A nivell del Principat, Esquerra Republicana de Catalunya exercia la direcció de l'Institut Català de les Dones a través de l'equip de la Marta Selva. Va ser una època marcada per canvis legislatius i d'estratègia, de planificació i de suport als ens locals i entitats de dones.
La reforma de la legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs va centrar el debat en del dret de les dones sobre el propi cos. Les entitats de dones van participar activament en el procés de canvi i nosaltres, a través de les diputades i diputats a Madrid vam fer arribar propostes que suposaven un pas endavant en la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones.
A nivell intern, les JERC vam començar a implementar estratègies per introduir la transversalitat de gènere al nostre discurs i funcionament. Vam acabar l'exercici de diagnosi i planificació interna que va suposar el Pla de Dones de les JERC i vam començar a aplicar-lo i vetllar pel seu compliment.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Els canvis en la legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs van centrar el debat públic. Vam col·laborar amb les entitats de dones a través de la Plataforma per l'Avortament Lliure i Gratuït i de la Campanya pel Dret a l'Avortament per fer arribar les seves propostes a Madrid. Vam respondre als atacs de l'Església catòlica i dels sectors més conservadors per posar al centre del debat el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Les JERC vam apostar pel dret a l'avortament lliure, gratuït i fora del Codi Penal a través d'accions, manifestacions, mocions, recollides de signatures...
A través de la campanya "Anem per feina! Trenquem barreres!" vam centrar-nos en l'impacte de la crisi econòmica sobre els drets laborals de les dones. Vam denunciar aspectes com la discriminació laboral, la doble jornada o el sostre de vidre.
Vam denunciar la xacra de la violència masclista als Països Catalans i vam organitzar actes arreu en dates assenyalades com el 25 de novembre, dia internacional contra la violència vers les dones. Amb accions al carrer, presentant mocions a les institucions i criticant la inacció del govern espanyol respecte a la violència de gènere, vam reivindicar el dret de les dones a viure sense violència.
Com veus l'evolució de les polítiques de dones i quina situació creus que ens trobem avui?
Les retallades pressupostàries han afectat de ple les polítiques de dones. La reducció de recursos públics i el fort impacte social de la crisi econòmica han tingut una important repercussió en les dones del nostre país. Ara apareixen nous reptes complexos que afecten directament els drets de les dones que se sumen a aquells no resolts. Les eines per fer-hi front, en canvi, són escasses i van a la baixa. Cal reprendre el compromís respecte les polítiques de dones i afrontar els reptes que encara avui tenim sobre la taula, aportant-hi recursos, definint estratègies clares, millorant l'eficàcia de l'actuació pública.
Sara Bailac
Dona, lluita pels teus drets!