Segueix-nos:
< Tornar enrere

ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

06.05
2013
DONA, (JO HOME), ET DIRÉ EL QUÈ HAS DE FER AMB EL TEU COS!

El PP sempre s’acaba traient la careta “moderada” per donar lloc al que realment són: conservadors en la defensa dels drets humans més essencials, nacionalistes intransigents pel que fa a qüestions nacionals, i retrògrads ultra-catòlics quan es tracta dels drets de les dones.
Aquests dies el linxament ha anat a càrrec del Ministre de Justícia Gallardón, i ha utilitzat un cop més, la llei d’avortament, una qüestió que es tracta d’un dret essencial de les dones però que sempre ha estat utilitzada com un comodí polític. El pacte amb l’Església catòlica és clar: acatar la llei dels matrimonis homosexuals a canvi de reformar la llei de l’avortament. Més ben dit, les propostes que fins ara s’han anat publicant en premsa no es tracten de simples modificacions sinó que apunten “de facto” a la prohibició de l’avortament a l’estat espanyol.
La proposta més impactant és l’eliminació dels terminis per avortar “legalment”, tornant a la llei dels 80 de “supòsits”, és a dir, de situacions exclusives en que sí es podrà avortar. Així, es fa un pas enrere respecte la llei impulsada pel PSOE i també respecte la majoria de països europeus on tant dretes com esquerres han consensuat una llei de terminis.
L’actual llei preveu la possibilitat d’avortar lliurament fins a les 14 setmanes de gestació, moment a partir del qual l’avortament es pot fer si hi ha malformacions del fetus o si hi ha perjudici per a la salut psíquica i/o física de la mare. ERC, ja va dir en el seu moment que la llibertat d’avortament hauria de ser fins les 20-22 setmanes, moment en el qual científicament hi ha acord sobre la viabilitat del fetus. En tot cas, la proposta del Ministre és eliminat aquests terminis de manera que l’avortament serà il•legal amb l’excepció de dos supòsits claus: en cas de violació (només faltaria!!!) i en cas que suposi un risc greu per a la mare*.
Així, s’eliminaria el supòsit de malformació del fetus o de greus discapacitats, de manera que s’obligarà a les dones a tirar endavant amb un embaràs que culminarà amb el naixement d’una persona que serà greument depenent tota la seva vida o que tindrà poques possibilitats de sobreviure. Aquestes situacions són molt traumàtiques per a les dones, però segons el PP, no ho són suficientment prou com per considerar-les que perjudiquen la salut emocional de les mares. És a dir, que t’obliguin a tirar endavant un embaràs no desitjat (i recordo que són 9 mesos!!!) no és perjudicial per a les dones? O en el fons és que els drets i la salut de les dones no compten per a res? Gallardón s’escuda en què això és per complir amb el principi internacional de no discriminació de les persones amb discapacitats. Però em pregunto: retallar diàriament l’estat del benestar i concretament més de 1.000 milions d’euros de la llei de la dependència, és defensar els drets de les persones amb discapacitats?
El PP proposa també que les menors de 18 anys no puguin avortar sense el consentiment patern. ERC va incloure en la llei socialista del 2009 que no fes falta aquest consentiment a partir dels 16 anys per tal de ser coherents amb altres lleis que permeten intervencions quirúrgiques sense el consentiment dels pares. Això farà que les joves que vulguin avortar ho facin de forma il•legal (perquè la majoria no ho diuen als seus pares) i posant en perill la seva salut (per la falta de recursos econòmics). Per tant, la proposta del PP també suposa una vulneració de les condicions de vida de les noies.
En definitiva, sota el pretext de la defensa dels drets del “naciturus” (no-nascut), la reforma Gallardón suposa un atac frontal als drets de les dones. Una llei basada en supòsits exclou a moltes dones de la possibilitat d’avortar legalment, condemnant-les a avortament clandestins, en el millor dels casos fugint a l’estranger com en èpoques franquistes, i en el cas de dones amb pocs recursos econòmics, sotmetent-se a unes condicions que atempten seriosament la seva salut.
En tot cas, la qüestió supera el debat sobre setmanes i sobre supòsits. Qui són els bisbes i els Ministres per decidir què fem les dones amb el nostre propi cos? És que les dones no som capaces de decidir què és el que més ens convé? Ens tornen a tractar com a menors d’edat o com a ciutadanes de segona.
Per tot plegat, les JERC i ERC continuem defensant allò que el moviment feminista fa dècades que reclama: la despenalització de l’avortament i una llei dels drets reproductius i sexuals de les dones. En definitiva, UN AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!!!

Georgina Oliva i Peña


*Sempre s’esgrimeix l’argument que l’avortament és un assassinat de nens i nenes, però les dades canten per si soles: el 90% dels avortaments que es practiquen a l’estat espanyol es fan abans de les 14 setmanes.