2017
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recordem i visibilitzem grans dones a qui la història no ha donat el paper merescut:
ELISABETH EIDENBENZ
(Wila, Zuric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zuric, Suïssa, 23 de maig de 2011)
Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, les persones exiliades es van haver de refugiar en els camps francesos, on molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu Elizabeth va decidir de convertir un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló en una llar de maternitat.
Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i, al mateix temps, van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d'acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser fustigats per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 infants espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.
Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense sostre a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena.
Per totes aquelles dones que silenciosament han fet història:
si la desigualtat persisteix, la lluita continua!
ELISABETH EIDENBENZ