2008
En motiu deldia internacional contra la violència envers les dones ,que es celebrà el proper dia 25, us oferim aquest article de Sara Bailac, Secretaria Nacional de la Dona de les JERC, en que s’expossen les mancances de l’estat espanyol a l’hora de fer front a aquesta problemàtica.
“El compromís de l’Estat espanyol per l’eradicació de la violència masclista, és ,ara per ara, paper mullat”
Són tantes les dones que pateixen la violència masclista que sembla evident que les administracions públiques haurien de dedicar els màxims esforços a eliminar-la. Però ja sabem que Espanya mai compleix. Després d’aprovar una llei contra la violència de gènere, ara fa quatre anys, i atribuir-se en exclusiva la defensa dels drets de les dones se’ls ha començat a veure el llautó. I és que la llei queda en paper mullat si no es destinen els recursos necessaris per a la seva execució.
Espanya no compleix. Com s’explica si no, que al 77% dels jutjats les dones hagin de compartir la sala d’espera amb els seus agressors abans d’entrar al judici? Això ens explica per què moltes es veuen pressionades a retirar les denúncies i per què moltes no gosen denunciar els maltractaments. Com s’explica, si no és per la incompetència espanyola, que només 39 dels 405 jutjats de violència tinguin els mecanismes electrònics per garantir el compliment de les mesures d’allunyament? No és d’estranyar que els agressors incompleixin les ordres d’allunyament si no hi ha cap manera de controlar on són.
Però la situació és encara més preocupant si tenim en compte que l’Estat espanyol no ha mogut ni un dit per formar les persones que intervenen al llarg del procés: fiscals, jutges, cossos policials, pèrits, el personal de l’administració de justícia… Com podem esperar que la llei produeixi canvis si les persones que l’han d’aplicar no estan preparades? Tampoc s’han creat els programes formatius per a maltractadors que la llei establia.
El compromís de l’Estat espanyol per l’eradicació de la violència masclista, per la defensa dels drets de les dones, és lamentablement, ara per ara, paper mullat.
