2010
Avui en dia sembla difícil justificar una afirmació com aquesta: “M’agrada la política”. Però és tant senzill com dir que m’encanta la política, d’una banda, com a instrument d’actuació i treball al servei de les persones i, de l’altra, com mitjà d’acció per assolir els objectius ètics i ideològics que conformen el meu pensament.
Sovint les dones que ens agrada la política, topem amb gent que es sorprèn d’aquest fet, i encara es sorprenen més quan saben que exercim el nostre dret democràtic d’ocupar un càrrec polític i defensar una ideologia independentista i d’esquerres. Sí, sóc regidora del meu poble, sóc alcaldessa del meu municipi, sóc diputada de Catalunya i Presidenta del meu País. Què agradable seria poder sentir aquestes afirmacions cada dia amb més freqüència. Jo sóc una dona jove, que m’agrada la política i no em limito a acceptar els rols i estereotips que alguns porten dins del cap i que m’han assignat un rol social petit i limitat sense ni tant sols preguntar-me.
Sovint, veient les notícies, m’adono que les dones polítiques que hi apareixen amb més freqüència adopten rols masculins a l’estil Margareth Thatcher o Angela Merkel, o són motiu de comentaris no per la seva bona o mala gestió sinó per les seves vestimentes o els seus pentinats. M’entristeix pensar que encara no hem evolucionat el suficient cap a la plena igualtat i el respecte entre homes i dones per a que una dona exercint un càrrec polític se la valori per la seva feina i no per temes absolutament irrellevants.
Però aquest és un motiu més que em mou i que ens ha d’impulsar a seguir lluitant pels nostres drets, per demostrar que ja fa anys que som majors d’edat, que podem prendre decisions, que podem equivocar-nos, que d’altres cops l’encertarem, però, sobretot, que som moltes les dones lluitadores del nostre país que creiem en un projecte polític, el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i en un projecte de país, que és Catalunya.
Anna Ma Balada Valls
