2008
Com bé se sap, durant el règim franquista hi van haver molts mecanismes de repressió i les presons en van ser una de les peces clau alhora de mantenir sota control els i les preses polítiques.
Una d'elles, poc coneguda, és l'anomenada presó de Les Corts de Barcelona, caracteritzada per ser només de dones. Allà, hi van conviure milers de presoneres durant el període que compren del 1939 al 1953. S'ha dut a terme un treball de recerca sobre aquest lloc i un projecte molt interessant per tal de donar a conèixer el que va passar dins aquells murs, anomenat Memòria presó de dones de Les Corts. [enllaç: www.presodelescorts.org/ca ]
Aquest, ha estat produït per l'Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME) i finançat pel Programa per al Memorial Democràtic, 2006 ( Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya). Es pretén, amb això, fer un "humil homenatge a les presoneres de Les Corts" com diuen les persones autores que, a més, especifiquen que el que han volgut fer no té "res a veure amb aquella imaginària placa commemorativa que encara ara espera a ésser instal·lada al "Corte Inglés de Diagonal"- zona de Barcelona on estava establert l'edifici de la presó, esbucat abans de la construcció del centre comercial.
Així com ens ho expliquen, la història de la presó de Les Corts hauria quedat a l'oblit si no fos per les supervivents, que han pogut recordar el que van viure, ja que la informació d'aquesta presó no es troba ni en llibres, ni en museus, ni en monuments. En aquest mateix projecte, s'inclouen els testimonis de set preses i també el d'Enriqueta Borràs, filla d'una presa que va viure aquella experiència des d'un altre punt de vista. D'aquests testimonis ens agradaria destacar Enriqueta Gallinat i Roman, militant d'ERC des de la seva fundació al 1931. Va formar part de diferents entitats com, per exemple, el Consell Executiu de l'Institut Català de la Dona, entre d'altres. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi, així com també la rebé una altra presa, Maria Salvo Iborra el 2005. A més, Gallinat i Roman participaren en la fundació de "Les Dones del 36", com també ho feren les testimonis Laia Berenguer Puget i Maria Salvo Iborra.
És realment un treball interessantíssim i necessari per tal de donar a conèixer totes les coses que han quedat enterrades d'aquestes èpoques obscures de repressió, com ho fou el franquisme. Concretament en aquest projecte, es remarca que el cas de les dones encara era més dur ja que eren "víctimes del triple estigma social (…) en la mesura que era roja, ex-presa i dona". Per tant, saber el que els va passar és una manera de donar a les dones que ho van patir un cert reconeixement del que van haver de suportar.
