ASSEMBLEA NACIONAL DE DONES

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 24 de desembre de 1874 - Tolosa de Llenguadoc, 16 de febrer de 1960)

Mestra i política.

Filla de Manuel Yarza Lavilla i de Lorenza Planas Ramis. 
El pare treballava de sabater per a l’exèrcit i quan feia pocs mesos que havia nascut la Nativitat, es va haver de traslladar amb tota la família a la plaça militar de Saragossa. El 1876, quatre anys més tard, es desplaçaven tots a Barcelona.
Del 1904 al 1905 cursà estudis de mestra a Osca, i el 1906 començà a exercir com a tal en diverses poblacions, el juny de 1930 va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat.
El 1931, amb l’arribada de la República va constituir a Barcelona, l’Associació Femenina Republicana Victoria Kent, conjuntament amb altres dones.
Vinculada als radicalsocialistes, fou una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona. El 1933 fou oradora dels actes d’homenatge a Benito Pérez Galdós i al seixantè aniversari de la proclamació de la Primera República. També va participar activament en la instauració del Centre Radicalsocialista de Bellprat. El juliol de 1933 fou elegida vicesecretària de la Junta General Constituent de l’Institut Laic Benèc de Catalunya.
Després del mals resultats dels radicalsocialistes en les eleccions generals del novembre de 1933, abandonà el partit de Marcel·lí Domingo per encapçalar, poc després, la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a Bellprat a les eleccions municipals de gener de 1934, esdevenint alcaldessa, la primera de la història de Catalunya escollida democràticament.
El 12 de febrer fou distingida amb una recepció al Palau de la Generalitat per part del president Lluís Companys.  A l’estiu del 1934 ocupà la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, localitat on va residir fins l’inici de la Guerra Civil.
Amb l’aixecament militar del juliol de 1936, s’allistà a la columna Del Barrio i es traslladà al front d’Aragó on realitzà tasques de proveïments per a les trinxeres, fins a la desmobilització de les dones al front de guerra.
El novembre de 1937 assistí al Primer Congrés Nacional de la Dona. Perduda la guerra, s’exilià a França.
A partir de 1953, vivint a Tolosa de Llenguadoc, va començar a rebre un ajut de l’Spanish Refugee Aid, Inc. (SRA) una entitat creada a Nova York el mateix any per la ciutadana americana Nancy MacDonald. La missió principal d’aquesta organització, que va arribar a tenir quatre o cines a França, consistia en l’«adopció» de refugiats que vivien en molt males condicions i oferir-los ajut econòmic (sovint una retribució periòdica) o material (roba, sabates, aliments...) a través d’una persona o família americana que «adoptava» i establia una relació personal amb la persona adoptada.
El 2 de novembre de 2007 l’Ajuntament de Bellprat homenatjà la seva figura col·locant una placa a la façana de l’Ajuntament i antiga escola de la població, recordant el fet que fou la primera alcaldessa de Catalunya.
Per totes aquelles dones que silenciosament han fet història:

si la desigualtat persisteix, la lluita continua!