19.03
2015
2015
"Només construint un nou país amb la participació de les dones podrem aconseguir una societat de dones lliures de discriminacions"
Sílvia Casola Salvatella (Ulldecona, 5 de juny de 1985) és llicenciada en Sociologia a la UB, Màster Demografia a la UAB. Actualment Becària pre-doctoral a la UB realitza una tesi sobre emancipació i formació de llars de les persones joves. Casola ha estat vinculada a diferents associacions locals i de defensa del territori com la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Membre activa en diferents col·lectius i plataformes feministes com Ca la Dona, Feministes pel dret a decidir i la Campanya pel dret al propi cos i també sòcia d'Òmnium Cultural, Acció Cultural de País Valencià i la Plataforma pro-seleccions catalanes, entre altres.
És militant de les JERC des de l’any 2003 i impulsora de la secció local d'Ulldecona, on ha tingut diferents responsabilitats a nivell local i regional. Portaveu de les JERC Terres de l'Ebre entre el 2005 i 2007 i consellera nacional d’Esquerra per les JERC durant el període 2006-2008 i 2013-2015. Actualment és secretària nacional de la dona de les JERC, càrrec que ocupa des de l'any 2011.
És militant de les JERC des de l’any 2003 i impulsora de la secció local d'Ulldecona, on ha tingut diferents responsabilitats a nivell local i regional. Portaveu de les JERC Terres de l'Ebre entre el 2005 i 2007 i consellera nacional d’Esquerra per les JERC durant el període 2006-2008 i 2013-2015. Actualment és secretària nacional de la dona de les JERC, càrrec que ocupa des de l'any 2011.
Quina era la situació del feminisme durant l'època en què vas ser secretària de la Dona de les JERC?
Durant els 4 anys que he estat secretària de la Dona de les JERC la situació del feminisme ha experimentat una evolució més que positiva. D'una banda, a nivell general, el feminisme ha anat recuperant un paper visible i central en la nostra societat. En part, gràcies als atacs per part del PP als drets de les dones, que ens ha permès recuperar la consciència com a societat i especialment les generacions més joves han pogut veure que no estava tot aconseguit i que calia seguir amb la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones.
D'altra banda, a escala interna de les JERC crec que hem aconseguit acabar de transformar la nostra organització, fent del feminisme un dels eixos principals de la nostra lluita. Hem ampliat la nostra formació, participació en jornades de lluita i influència en les institucions, que ens ha permès visualitzar molts dels atacs masclistes que encara patim diàriament. Tot això no hauria estat possible sense tota la feina feta per totes les secretàries de Dona anteriors, ni tampoc sense la feina des de l'AND. Si avui les JERC som més feministes, és gràcies a elles.
També es cert, però, que hem viscut una evolució inversa pel que fa al masclisme. Avui en dia és més present que mai entre les noves generacions, i sovint es presenta de forma subtil i invisible entre moltes de les accions i actituds quotidianes. Aquest és un dels grans reptes que tenim ara mateix sobre la taula.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Durant aquests anys hi ha hagut dues lluites que han marcat l’agenda de les JERC en qüestions feministes: La lluita contra la violència masclista i la lluita pels drets sexuals i reproductius. La contrareforma de llei de l’avortament presentada pel PP va marcar un dels punts més importants de la lluita feminista de les últimes dècades. Des de les JERC hem participat en totes les convocatòries que s’han realitzat contra aquesta proposta i hem estat actives en la campanya pel drel al propi cos, aportant la veu del jovent a totes les accions que s’han realitzat. Hem estat a les manifestacions, als escratxes a la seu del PP, hem registrat el nostre cos, hem fet accions a l’Acampada Jove, xerrades i formacions... un cop tombada aquesta proposta, hem seguit lluitant perquè les joves de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís parental.
Pel que fa la lluita contra la violència masclista, ens hem trobat amb una terrible realitat, i és que la violència ha augmentat entre els joves i s’ha invisibilitzat. Entre els més joves, no es detecten els comportaments masclistes que generen violència com a tals, ni les víctimes són conscients de ser-ho. Des de les JERC, hem exigit reiteradament als diferents governs dels PPCC que posin en marxa programes de prevenció i formació contra la violència masclista entre els joves. Com que no ens fan cas, nosaltres hem seguit treballant realitzant vídeos, formacions i accions per tal de fer visible aquesta realitat en la nostra societat.
Com veus la situació de les polítiques de dones avui i com creus que poden evolucionar en un futur pròxim?
Les polítiques de dones avui han patit una sèrie de retallades que posen en perill ens avenços realitzats en les últimes dècades. Ens governen governs que no volen, o almenys això pareix, que visquem en una societat sense discriminacions per raó de sexe. Moltes de les polítiques de dones han patit brutals retallades als pressupostos durant els últims anys i avui, aquelles que segueixen endavant, ho fan sovint gràcies a la voluntarietat de moltes associacions i persones que creuen fermament amb la capacitat de canvi que tenen aquestes polítiques.
Són moltes, encara avui les resistències que ens trobem davant les institucions, davant les empreses o davant organitzacions alhora d’introduir la perspectiva transversal de dones. Una societat del sXXI, no pot viure d’esquena a la meitat de la seva població, sense comptar amb les seves aportacions, el seu lideratge o la seva expertesa. Cal seguir fent feina de formiguetes per aconseguir canviar les coses, una feina que podem realitzar tots i totes. Des de la més petita acció, fins a les més macro, ens aproximen cada dia més a una societat igualitària.
I tot això, crec, passa necessàriament per un nou país, on les dones en siguem també protagonistes de la seva construcció. Sols així podrem aconseguir una societat de dones lliures de discriminacions.
Durant els 4 anys que he estat secretària de la Dona de les JERC la situació del feminisme ha experimentat una evolució més que positiva. D'una banda, a nivell general, el feminisme ha anat recuperant un paper visible i central en la nostra societat. En part, gràcies als atacs per part del PP als drets de les dones, que ens ha permès recuperar la consciència com a societat i especialment les generacions més joves han pogut veure que no estava tot aconseguit i que calia seguir amb la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones.
D'altra banda, a escala interna de les JERC crec que hem aconseguit acabar de transformar la nostra organització, fent del feminisme un dels eixos principals de la nostra lluita. Hem ampliat la nostra formació, participació en jornades de lluita i influència en les institucions, que ens ha permès visualitzar molts dels atacs masclistes que encara patim diàriament. Tot això no hauria estat possible sense tota la feina feta per totes les secretàries de Dona anteriors, ni tampoc sense la feina des de l'AND. Si avui les JERC som més feministes, és gràcies a elles.
També es cert, però, que hem viscut una evolució inversa pel que fa al masclisme. Avui en dia és més present que mai entre les noves generacions, i sovint es presenta de forma subtil i invisible entre moltes de les accions i actituds quotidianes. Aquest és un dels grans reptes que tenim ara mateix sobre la taula.
Recordes alguna acció/lluita significativa de les JERC en defensa dels drets de les dones durant aquell període?
Durant aquests anys hi ha hagut dues lluites que han marcat l’agenda de les JERC en qüestions feministes: La lluita contra la violència masclista i la lluita pels drets sexuals i reproductius. La contrareforma de llei de l’avortament presentada pel PP va marcar un dels punts més importants de la lluita feminista de les últimes dècades. Des de les JERC hem participat en totes les convocatòries que s’han realitzat contra aquesta proposta i hem estat actives en la campanya pel drel al propi cos, aportant la veu del jovent a totes les accions que s’han realitzat. Hem estat a les manifestacions, als escratxes a la seu del PP, hem registrat el nostre cos, hem fet accions a l’Acampada Jove, xerrades i formacions... un cop tombada aquesta proposta, hem seguit lluitant perquè les joves de 16 i 17 anys puguin avortar sense permís parental.
Pel que fa la lluita contra la violència masclista, ens hem trobat amb una terrible realitat, i és que la violència ha augmentat entre els joves i s’ha invisibilitzat. Entre els més joves, no es detecten els comportaments masclistes que generen violència com a tals, ni les víctimes són conscients de ser-ho. Des de les JERC, hem exigit reiteradament als diferents governs dels PPCC que posin en marxa programes de prevenció i formació contra la violència masclista entre els joves. Com que no ens fan cas, nosaltres hem seguit treballant realitzant vídeos, formacions i accions per tal de fer visible aquesta realitat en la nostra societat.
Com veus la situació de les polítiques de dones avui i com creus que poden evolucionar en un futur pròxim?
Les polítiques de dones avui han patit una sèrie de retallades que posen en perill ens avenços realitzats en les últimes dècades. Ens governen governs que no volen, o almenys això pareix, que visquem en una societat sense discriminacions per raó de sexe. Moltes de les polítiques de dones han patit brutals retallades als pressupostos durant els últims anys i avui, aquelles que segueixen endavant, ho fan sovint gràcies a la voluntarietat de moltes associacions i persones que creuen fermament amb la capacitat de canvi que tenen aquestes polítiques.
Són moltes, encara avui les resistències que ens trobem davant les institucions, davant les empreses o davant organitzacions alhora d’introduir la perspectiva transversal de dones. Una societat del sXXI, no pot viure d’esquena a la meitat de la seva població, sense comptar amb les seves aportacions, el seu lideratge o la seva expertesa. Cal seguir fent feina de formiguetes per aconseguir canviar les coses, una feina que podem realitzar tots i totes. Des de la més petita acció, fins a les més macro, ens aproximen cada dia més a una societat igualitària.
I tot això, crec, passa necessàriament per un nou país, on les dones en siguem també protagonistes de la seva construcció. Sols així podrem aconseguir una societat de dones lliures de discriminacions.
Sílvia Casola