16.09
2016
2016
Per uns Països Catalans lliures de violència masclista!
Nous casos de violència masclista i d’agressions cap a les dones que demostren que encara estem ben lluny d’eliminar aquesta xacra social. En només uns dies hem de parlar de tres casos que mostren com la nostra societat masclista no desperta i no s’adona de la magnitud d’aquesta situació, d’aquest problema que es perpetua i augmenta la seva gravetat.
Ahir, 15 de setembre, una dona moria apunyalada a mans de la seva parella a Esplugues de Llobregat. Els mossos van trobar la dona morta amb ferides d’arma blanca i l’home al costat que, suposadament, després d’assassinar-la , s’hauria intentat suïcidar; ara es troba detingut per declarar en les pròximes hores. Tots aquests fets van ser presenciats per la filla de la dona, de només 4 anys.
El mateix dia, la regidora de la CUP per Barcelona, Maria Rovira, feia públic que havia estat víctima d’una agressió sexual mentre tornava cap a casa seva, al barri de Gràcia de Barcelona. Rovira explica, d’una forma colpidora, com un home la va sorprendre per darrere, la va immobilitzar i li va començar a fer tocaments als genitals. Després del xoc inicial, ella es va posar a cridar i a intentar escapar-ne, fent que l’home acabés fugint. La regidora, a més, denuncia que els Mossos van atribuir aquests casos a persones “que no estan bé del cap” i li van fer saber que si hagués sigut un cas d’intent de robatori, davant la llei, seria més greu que una agressió sexual masclista.
I no només això. A Itàlia, una jove de 31 anys es suïcidava després que la seva exparella compartís per Whatsapp un vídeo seu amb contingut sexual. Durant un any, va ser objecte d’insults i burles no només de coneguts seus sinó també de programes de televisió i de futbolistes famosos. La noia va denunciar el cas i va guanyar el judici però això, i canviar-se de ciutat, de feina i intentar canviar el nom, no va ser suficient per a suportar la pressió mediàtica a la qual va ser sotmesa arran del vídeo.
Tres exemples que no són casos aïllats. Tres exemples que ens porten, dia a dia, a denunciar que la violència masclista augmenta i empitjora. Les JERC manifestem el nostre rebuig i condemna a qualsevol forma de violència masclista que s'exerceix diàriament contra moltes dones. Una greu vulneració dels drets humans fonamentals de les dones que destrossa vides, famílies i comunitats i que, per desgràcia, patim quotidianament a la nostra societat. El degoteig constant d'assassinats no és més que la punta de l'iceberg d'aquesta problemàtica estructural de la nostra societat. A més, ens trobem davant de noves formes de violència masclista, com els micromasclismes, la violència psicològica o l'econòmica, que no són tan visibles i, per tant, resulten més difícils d'atacar.
Per això, les JERC encoratgem tota la societat civil a mostrar una tolerància zero envers qualsevol manifestació de violència, a fer visible una lluita constant que va més enllà del 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Tenim el compromís de seguir treballant per uns Països Catalans lliures de violència masclista.
El mateix dia, la regidora de la CUP per Barcelona, Maria Rovira, feia públic que havia estat víctima d’una agressió sexual mentre tornava cap a casa seva, al barri de Gràcia de Barcelona. Rovira explica, d’una forma colpidora, com un home la va sorprendre per darrere, la va immobilitzar i li va començar a fer tocaments als genitals. Després del xoc inicial, ella es va posar a cridar i a intentar escapar-ne, fent que l’home acabés fugint. La regidora, a més, denuncia que els Mossos van atribuir aquests casos a persones “que no estan bé del cap” i li van fer saber que si hagués sigut un cas d’intent de robatori, davant la llei, seria més greu que una agressió sexual masclista.
I no només això. A Itàlia, una jove de 31 anys es suïcidava després que la seva exparella compartís per Whatsapp un vídeo seu amb contingut sexual. Durant un any, va ser objecte d’insults i burles no només de coneguts seus sinó també de programes de televisió i de futbolistes famosos. La noia va denunciar el cas i va guanyar el judici però això, i canviar-se de ciutat, de feina i intentar canviar el nom, no va ser suficient per a suportar la pressió mediàtica a la qual va ser sotmesa arran del vídeo.
Tres exemples que no són casos aïllats. Tres exemples que ens porten, dia a dia, a denunciar que la violència masclista augmenta i empitjora. Les JERC manifestem el nostre rebuig i condemna a qualsevol forma de violència masclista que s'exerceix diàriament contra moltes dones. Una greu vulneració dels drets humans fonamentals de les dones que destrossa vides, famílies i comunitats i que, per desgràcia, patim quotidianament a la nostra societat. El degoteig constant d'assassinats no és més que la punta de l'iceberg d'aquesta problemàtica estructural de la nostra societat. A més, ens trobem davant de noves formes de violència masclista, com els micromasclismes, la violència psicològica o l'econòmica, que no són tan visibles i, per tant, resulten més difícils d'atacar.
Per això, les JERC encoratgem tota la societat civil a mostrar una tolerància zero envers qualsevol manifestació de violència, a fer visible una lluita constant que va més enllà del 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Tenim el compromís de seguir treballant per uns Països Catalans lliures de violència masclista.
Icona JERC