18.06
2016
2016
Quatre voltes rebel
Hem iniciat un camí. Un camí esperançador, de lluita i de llibertat. Estem portant el país a la revolució més gran que s’ha esdevingut: ser un nou estat lliure i sobirà.
Per això, ja a les passades eleccions molts podien pensar que tenia poc sentit presentar-nos però vam saber demostrar que estem allí, que els ciutadans de Catalunya tenim clar el camí que volem i, per tant, ara, en aquesta segona ronda ho hem de tornar a deixar palès. És necessari implicar-nos, seguir construint el nostre projecte i animar la gent a votar-lo per no deixar que els partits espanyols s’apropiïn de la veu catalana. Hem de seguir demostrant que el nostre mandat democràtic segueix endavant fermament, que ningú ens anul·larà, ni com a persones, ni com a país.
I perquè no volem ser anul·lats, hem de tenir clar que aquesta revolució ha d’anar més enllà i ha d’estar feta per tots i cadascun de nosaltres. Volem capgirar el país, renovar la política i els discursos i dur a terme els nostres ideals per aconseguir el país que somiem. I les dones hem de ser la veu d’aquesta revolució, d’aquests canvis. Fa anys, molts anys, que lluitem: per una societat igualitària on hi estiguem realment representades; per un dia a dia on no hàgim de lamentar una altra dona assassinada per la violència masclista; per gaudir dels espais públics amb total seguretat i tranquil·litat, per unes condicions de feina on no hàgim de triar entre formar una família o treballar... Ara, en el moment de construcció d’una nova Catalunya, el nostre paper és essencial i cal ser presents en cada debat, en cada decisió, en cada lluita i, per tant, també en la parada del camí que ens porta a Madrid.
Maria Mercè Marçal deia: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Jo, en el meu cas, n’afegiria un: ser jove; quatre voltes rebel. Les nostres responsabilitats com a dones joves són incommensurables, som el futur i hem de saber-ne estar a l’altura. Per això, la nostra mirada, la nostra il·lusió i les nostres opinions són indispensables. Les dones joves som indispensables.
A les nostres mans està la revolució, la rebel·lió.
I perquè no volem ser anul·lats, hem de tenir clar que aquesta revolució ha d’anar més enllà i ha d’estar feta per tots i cadascun de nosaltres. Volem capgirar el país, renovar la política i els discursos i dur a terme els nostres ideals per aconseguir el país que somiem. I les dones hem de ser la veu d’aquesta revolució, d’aquests canvis. Fa anys, molts anys, que lluitem: per una societat igualitària on hi estiguem realment representades; per un dia a dia on no hàgim de lamentar una altra dona assassinada per la violència masclista; per gaudir dels espais públics amb total seguretat i tranquil·litat, per unes condicions de feina on no hàgim de triar entre formar una família o treballar... Ara, en el moment de construcció d’una nova Catalunya, el nostre paper és essencial i cal ser presents en cada debat, en cada decisió, en cada lluita i, per tant, també en la parada del camí que ens porta a Madrid.
Maria Mercè Marçal deia: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Jo, en el meu cas, n’afegiria un: ser jove; quatre voltes rebel. Les nostres responsabilitats com a dones joves són incommensurables, som el futur i hem de saber-ne estar a l’altura. Per això, la nostra mirada, la nostra il·lusió i les nostres opinions són indispensables. Les dones joves som indispensables.
A les nostres mans està la revolució, la rebel·lió.
Anna Chillida