2006
Us oferim un nou article, de l’asociació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, sobre el dret a l’abortament i el debat sobre la futura reforma de la llei actual
“Un cop més, les promeses i expectatives creades pel partit que actualment regenta el Govern de l’Estat, PSOE, no seran complertes”
Fa més de 30 anys que des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears treballem i lluitem a favor del dret de les dones a decidir sobre el propi cos. El debat ha viscut moltes fases però, actualment, ja no s’ha de decidir si estem a favor o en contra de l’avortament perquè això es va decidir fa 23 anys. Avui, cal parlar sobre la realitat de l’avortament a l’Estat Espanyol i sobre la seva història més recent marcada, un cop més, per l’economia i la hipocresia.
Per començar, s’ha de considerar l’avortament com un dret i un fet, mai com una obligació. Cada cop es fa més necessari fer un bon ús del lèxic per normalitzar aquesta situació viscuda per dones i professionals. Així doncs, estem a favor de l’elecció de la maternitat en cap moment som, ni se’ns pot anomenar, proavortistes, no fomentem l’avortament, estem a favor del dret a l’avortament com a decisió lliure de la dona.
Al anys 70 existien dos casos diferenciats de dones: les que la seva situació econòmica els hi permetia viatjar a països com Holanda o Anglaterra, on la legislació garantia l’assistència a un avortament segur, i la resta que patien avortaments clandestins amb conseqüències molt greus de mortalitat (400 a l’any), morbiditat i freqüentment amb penes de presó. A partir del 1985, amb la despenalització dels 3 supòsits, la mortalitat i morbiditat derivada de la pràctica d’una interrupció de l’embaràs en centres sanitaris acreditats s’ha reduït per sota de l’1 per mil. Als anys 90 se celebraren diverses conferències internacionals d’on sorgiren els drets sexuals i reproductius com a part indissoluble dels drets humans. Aquests inclouen el de decidir si tenir o no tenir fills/es. Els acords resultants d’aquestes conferències van ser signats i ratificats pel govern de l’Estat Espanyol juntament amb 178 estats més, la qual cosa obliga a posar en funcionament polítiques de compliment dels acords signats. Recordem, també, la Resolució 1607/2008 que el Consell d’Europa va fer pública l’abril del 2008, reconeixent l’avortament com un dret, remarcant que la llibertat de les dones per a decidir sobre el seu cos ha de ser respectada i que els governs dels Estats membres han de garantir que la interrupció de l’embaràs sigui una pràctica accessible i segura. En aquesta resolució es feia referència a països com Irlanda, Andorra i Malta, on l’avortament és il·legal, i avisava a l’Estat espanyol sobre la inseguretat que provoca l’actual legislació.
Davant d’aquesta situació de vulneració constant d’un dret fonamental, les nostres exigències són molt clares:
- Despenalització de l’avortament donat que és un acte sanitari i com a tal s’ha de normalitzar la seva prestació amb l’objectiu que tant les dones com les persones professionals disposin de la informació clara i suficient per decidir amb llibertat.
- Elaboració de la llei civil més progressista d’Europa, que permeti a les dones avortar per decisió pròpia fins a les 24 setmanes de gestació. A partir de les 24 setmanes de gestació s’ha de permetre l’avortament per indicació mèdica sense límit de temps, sempre amb el consentiment de dona. Actualment, en cap dels 3 supòsits despenalitzats, n’hi ha prou amb la voluntat de la dona per avortar.
- Finançament públic i igualtat territorial. És un acte sanitari que s’ha d’incloure a la cartera de serveis de la xarxa sanitària pública. Les persones responsables d’aquesta xarxa han d’assegurar l’exercici del dret, garantint la prestació i la gratuïtat del servei. La transferència de competències en matèria d’atenció sanitària a les comunitats autònomes atribueix a aquestes la capacitat de decidir si això es fa a través de la concertació o directament a la pública. Però, l’autoritat sanitària ha de vetllar pel compliment d’aquestes condicions garantint la igualtat territorial i social que avui no existeix.
- Com en qualsevol altre acte sanitari, les dades de les dones que sol·liciten o realitzen un avortament han de ser absolutament confidencials i la seva intimitat invulnerable.
- S’ha de regular l’exercici del dret a l’objecció de consciència, garantint que en tots els serveis de la xarxa pública es presti l’atenció a la interrupció de l’embaràs, per tal de respectar el dret de la dona a rebre la prestació.
- Formació de les persones professionals sanitàries i psicosocials. Incloure als estudis universitaris els protocols d’atenció a la interrupció de l’embaràs. I que les persones sanitàries de qualsevol especialitat incloguin el concepte de sexualitat als seus protocols d’actuació.
- Prevenció: incloure l’educació afectivosexual dins l’educació obligatòria i incloure els mètodes contraceptius a la xarxa sanitària pública per assegurar la seva gratuïtat i accessibilitat a tot el territori.
Dit això i esperant la modificació d’aquesta precària legislació, ens assabentem per les filtracions a la premsa que la nova llei de l’avortament establirà un termini perquè les dones avortin per decisió pròpia de 14 setmanes. Només podem dir que estem a punt de viure un nou error històric basant-nos en experiències com França o Bèlgica on aquest termini ha provocat turisme abortiu i clandestinitat. Així doncs, i segons les informacions que s’han conegut, les modificacions de la llei que es preveuen deixaran sense cobertura a més de 3.000 dones a tot l’Estat Espanyol que tornaran a viure la situació dels anys 70.
Un cop més, les promeses i expectatives creades pel partit que actualment regenta el Govern de l’Estat, PSOE, no seran complertes. Per això, reclamem una legislació per a totes les dones i professionals que garanteixi un dret sexual i reproductiu fonamental permanentment vulnerat.
