Política econòmica

En moments d’ascens dels populismes xenòfobs a Europa i els Estats Units, hem considerat interessant difondre l’evidència acadèmica sobre l’impacte de la immigració, en especial als mercats laborals dels països receptors, per desmuntar els mites tan sovint repetits interessadament per l’extrema dreta i les percepcions equivocades de molta gent fruit de la desinformació.

La professora Farré va caracteritzar el perfil típic dels immigrants: joves i amb un nivell formatiu mitjà-alt en relació al país d’origen però baix en relació al país d’acollida. Com generalment són més joves, i per tant, més sans en mitjana que els ciutadans locals, utilitzen menys els serveis sanitaris públics. En general el seu impacte a l’estat del benestar és positiu, aporten més amb impostos que el que reben en forma de prestacions, malgrat sovint s’escolti que “s’emporten totes les ajudes ”.

Pel que fa a l’impacte en el mercat laboral, cal tenir en compte que els immigrants tendeixen a ocupar llocs de treball poc qualificats i sovint complementaris als que ocupen els treballadors nadius, per tant generalment no competeixen per les mateixes feines que la majoria dels treballadors locals. El segment de treballadors locals poc qualificats és l’únic que es pot veure afectat per la competició directa dels treballadors immigrants i veure deprimits els salaris de les feines intensives en mà d’obra i de baix valor afegit. Tanmateix, alguns estudis han observat que aquesta competició encoratja la formació i reciclatge dels treballadors locals, fet que fa que comencin a ocupar llocs de majors qualificació i remuneració. A més a més, donat que gran part de les treballadores immigrants es dirigeixen al sector de cures, la disponibilitat d’una major oferta d’aquests serveis ha facilitat que molts nadius puguin accedir a aquests serveis de cura d’infants i persones amb dependència, facilitant una major inserció de la dona al mercat laboral.

També cal destacar que generalment l’impacte de la immigració en el mercat laboral és molt limitat o nul, i sovint quan es produeix un impacte negatiu en els salaris és únicament a curt termini, desapareixent posteriorment. Una major població augmenta la demanda interna encoratjant la producció i al seu torn una major massa de treballadors també fa augmentar la capacitat productiva d’un país, incentivant alhora la inversió. 

Per últim, les persones migrades també es beneficien del fet d’emigrar. Malgrat tenir salaris relativament baixos i condicions de treball dures, la millora en les condicions de vida en comparació amb els seus països d’origen és molt significativa. A més, les remeses que envien als seus països són una font d’ingressos molt important que en molts casos és clau per obtenir divises estrangeres que els permetin desenvolupar-se o, com a mínim, millorar la seva situació econòmica.

Així doncs, el fenomen migratori és positiu tant pels països receptors com pels propis immigrants a nivell econòmic, i a banda enriqueix les societats amb més diversitat de cultures, llengües i formes de veure el món. Cal combatre la desinformació i la intolerància des dels valors antifeixistes, internacionalistes i amb voluntat d’acollida perquè forma part del nostre ADN, però  també cal contrarestar els arguments econòmics falsos de l’extrema dreta amb evidència, perquè la immigració no només no és negativa sinó que és positiva per la nostra economia.

Per acabar, us recomanem un article de la Lídia Farré al portal de divulgació econòmica Nada es Gratis en el que fa un repàs de la literatura acadèmica més rellevant analitzant els impactes de la immigració sobre el mercat de treball.

---