2018
Aquest volum, publicat el 2017 per Random House i obra de l’economista Kate Raworth vol plantejar una nova manera d’entendre l’economia al paradigma del creixement constant, que il·lustra amb la curiosa figura d’un dònut. Al centre hi hauria una situació amb zero consum de recursos que aniria incrementant a mesura que ens n’allunyem. L’àrea de consum ideal seria la que queda dins de la pasta. Massa cap al centre i no tenim prou recursos per satisfer les nostres necessitats. Massa cap enfora i imposem un pes desproporcionat al planeta.
Com ho fem? Raworth ens proposa set lliçons. Veure la imatge en conjunt (entendre l’economia dins de la societat en comptes dels mercats ideals i isolats), Cuidar la natura humana (defugir l’homo economicus i pensar en un humà adaptable i social), Entendre els sistemes (evitar les simplificacions d’oferta i demanda de l’economia neoclàssica), designar per distribuir, crear per a regenerar, i assegurar-se que el sistema pot funcionar sense creixement.
A nivell teòric, el llibre no és res de massa nou i la influència de Karl Polanyi és força evident. Essencialment, es tracta d’entendre el sistema econòmic en tota la seva complexitat i el fet que és inseparable d’altres aspectes de la societat. Per això, Raworth ens proposa, seguint l’autor hongarès, no creure en les solucions massa senzilles i elegants, d’aprofitar els diferents sistemes d’assignació de recursos (mercat, estat, béns comuns, família...). L’objectiu normatiu és senzill: garantir el benestar sense esgotar excessivament els recursos dels quals depenem i no fer-ho a través del creixement.
No és, doncs, un llibre revolucionari ni en l’anàlisi ni en les propostes (el fet que es presenti com a tal és força preocupant i indica l’estat del pensament econòmic d’avui) però sí un pamflet ben explicat. En general és una obra pensada per no economistes (o no científics socials, al menys) però que porta a pensar sobre una economia diferent i entendre per què som on som. La idea de no posar el creixement al centre de l’economia sonarà estranya per a molta gent. Malgrat que no aposta directament per la superació del capitalisme o per una política econòmica decreixentista, obre la porta a qüestionar els coneixements de «sentit comú» d’economia que sentim cada dia al nostre voltant. Potser aquesta sigui la contribució més important del llibre: l’explicació de la càrrega ideològica de la parla econòmica corrent. Que als mitjans de comunicació surti l’evolució del PIB com a indicador de la bona marxa d’una comunitat, la importància del consum són, ens diu amb raó l’autora, mostres d’un sistema econòmic que parteix d’una manera d’entendre el món molt determinada: el liberalisme clàssic reformat pel neoliberalisme de l’últim terç del segle XX. I que per canviar-ne els efectes, hem de canviar la nostra manera de pensar.
Per Marc Bosch,
Politòleg i estudiant del màster en Estudis Urbans a la Universitat d'Amsterdam