EDUCACIÓ

Des que va arribar la pandèmia i la subsegüent crisi, no ens hem cansat de dir que la COVID-19 entén de classes socials, de gènere, de racialització i d’edat. El jovent de Catalunya hem vist com la nostra vida canviava completament de la nit al dia. Ens hem vist tancats a casa nostra, la majoria amb la seva família, intentant seguir amb una mínima rutina estudiantil duent a terme classes virtuals, amb una participació molt més limitada, molt sobrecarregats de treballs, exàmens o presentacions, sense poder socialitzar correctament amb les amistats, i amb la família com a únic contacte. A més, en el cas que tinguessim feina, generalment precària, bona part l'ha vist perdre. 

Gairebé un any des que va arribar la COVID-19 a Catalunya i va començar el confinament, veiem com la societat s’ha vist obligada a canviar i a adaptar-se. Els estudiants universitaris han vist com les classes dels seus graus passaven a ser majoritàriament telemàtiques sense saber quan tornaran a ser presencials. Ara sembla que s’inicia una temptativa de desconfinament a les universitats, passant a un model de semipresencialitat ens els primers cursos, una primera passa cap a la presencialitat total que, desafortunadament, cap membre de la comunitat universitària sap quan es durà a terme ni com s’hi arribarà.

Cal remarcar que des de l’inici de la pandèmia, les informacions als membres de la comunitat universitària arriben en comptagotes, i normalment, a través dels mitjans de comunicació enlloc dels canals universitaris habituals. Això és degut a la escassa previsió i planificació per part del Departament d’Empresa i Coneixement, de la Secretaria d’Universitats i Recerca i dels equips Rectorals de totes les universitats de Catalunya.

És primordial garantir el dret a l’educació als més joves, ja que és un pilar fonamental de la nostre societat, i no ens podem permetre perdre aquest dret a causa d’una mala gestió educativa.

Negar la presencialitat a les universitats només provoca un greuge a les generacions actuals, i requereix el compliment d’unes condicions necessàries per poder seguir l’ensenyament adequadament. Desencadenant un augment en la desigualtat de condicions, afavorint a l’exclusió de les classes més desfavorides, les quals no tenen accés al context que requereix un ensenyament en línia.

Aquest curs hem observat com les barreres d’entrada als estudis universitaris, en termes de bretxa digital, han augmentat; ha baixat la qualitat de l’ensenyament i han incrementat les desmatriculacions. La vida universitària, que permet a l’estudiant créixer personalment i emocionalment, ha quedat reduïda a gairebé zero, causant un esgotament mental sobredimensionat alhora que un sobreesforç degut a seguir unes classes en línia sense espai per esvair-se.

Davant d’aquesta situació i coincidint amb l’inici del segon semestre del curs educatiu, el jovent ens mobilitzem per:

1. 1. Denunciar la difícil situació en què ens trobem el jovent del nostre país, en concret la situació que hem patit derivada de la manca de previsió del sistema universitari.
2. 2. Instar a la Secretaria d’Universitats i Recerca i als equips rectorals de les universitats de Catalunya a realitzar un paper actiu per a retornar a una presencialitat total i segura.
3. 3. Demanar que s’incorporin els estudis universitaris al Pla de Desconfinament de la Generalitat, assegurant una previsió i planificació per tal que no es repeteixin els greuges soferts per part de la comunitat universitària.