LGBTI+

Entrevistem a la delineant industrial i activista trans Clara Palau amb motiu del dia de les persones LGTBI+ a la ciència.

Quina és la teva formació?

Jo soc tècnica superior de disseny de construccions mecàniques tot i que no m'agrada gens aquest títol perquè és una actualització de la formació de segon grau de delineació industrial, que en realitat amb la paraula que em trobo còmode és amb "Projectista" però quan la fas servir ningú sap a què et refereixes, és com que ets enginyera, que tothom diu oh que maco, però, què fas? No? (riu). Enginy, tens molt enginy, però el fas servir per a alguna cosa, doncs bé, projectista vol dir que tenim capacitat de projectar màquines, de dissenyar-les, però no es fa servir, sembla que s'hagués abandonat, en canvi, a mi m'agrada.

De què has treballat al llarg de la teva vida?

De tot. Des de netejar vàters, en un moment que se't tanquen totes les empreses i necessites fer bullir l'olla has de fer de "Kelly", i no em sap gens de greu, coses que passen. He estat a jardineries i bàsicament a empreses de construcció de maquinària. També vaig ser funcionària que amb la plaça en propietat el que passa que en una categoria inferior, em volia preparar per entrar a la universitat i no va ser possible i ho vaig haver de deixar perquè no encaixava. Com a delineant i projectista he treballat en diferents empreses, fins que l'última on vaig estar va tancar i em vaig fer autònoma. Després he anat col·laborant amb diferents companyies de la branca de la metal·lúrgia però ara estic col·laborant en un despatx d'arquitectura de Barcelona.

Aquesta entrevista és amb motiu del dia de les persones LGTBI+ a la ciència, que és avui 5 de juny. Amb aquesta entrevista ens agradaria plasmar les dificultats que té el col·lectiu. Tu, com a dona trans, com està la teva vida en aquest món científic tecnològic? Com és i com era la teva vida abans de transicionar?

La vida laboral des del trànsit, per gran sort, m'ha anat molt bé. Potser abans tenia certes dificultats perquè com que em disfressava de senyor, em llegien com a senyor, no donava resposta a les expectatives que creava la meva disfressa i això em generava algunes situacions estranyes en una empresa que a part del terme de disseny, havia de desenvolupar tasques de responsable de producció on no hi havia una acceptació neta de quin era el meu paper. No vaig saber trobar la meva manera de desenvolupar-lo i al final vaig decidir plegar perquè em sentia bloquejada i inclús menystinguda. A partir del moment que vaig desenvolupar la meva feina tal com soc, se m'ha tractat molt bé.

Bé, doncs tens aquesta sort que has tingut la vida laboral bastant fàcil, però en l'àmbit de col·lectiu, com ho veus? Tens alguna companya del col·lectiu que estigui al món de la ciència o tecnològic?

Conec la Judit Juanhuix, que es doctora en física i treballa al sincrotró. Conec a altres persones que tenen titulacions superiors com enginyeries i que en el moment de fer el trànsit han tingut problemes i les han despatxat directament. Finalment, però, s'han incorporat a altres llocs de treball. Des d'aquí faig una crida a les empreses: les dones trans som unes guanyadores, perquè ens hem guanyat a nosaltres mateixes. La pitjor enemiga que tenim és el nostre interior que a vegades no ens vol reconèixer tot l'esforç que estem fent per manifestar-nos tal com som. És una victòria enorme sobre tots els bloquejos que la societat ens marca. Les empreses ho haurien de veure com un valor positiu i afegit a la capacitat que tenim de resiliència i empatia a l'hora de preparar projectes bastant difícils. Perquè primer ja ens hem guanyat a nosaltres.

Com creus que es podria revertir la taxa d'atur de les persones trans o la falta de presència de persones LGTBI+ a la ciència?

Un dels problemes que veig als nois i noies, principalment a les noies, és que també els falta formació elemental al moment de trobar feina. Moltes vegades han tingut un rebuig familiar que els ha impedit desenvolupar una adolescència i formació adequada. Sobretot, on hem d'incidir és en aconseguir una bona formació de les persones.

I des del punt de vista de la patronal? Creus que falta formació i saber que les persones del col·lectiu LGTBI+ són tant o més vàlides que les cis-hetero? De vegades es parla de fer certes lleis que promoguin la contractació entre el col·lectiu LGTBI+, això com ho veuries?

Hem de resoldre les situacions pendents. No hem de pensar lleis en un món utòpic en què la família no hagi estigmatitzat a aquella persona per la seva orientació sexual o de gènere. Hem de pensar amb la situació actual en què l'estigmatització té un impacte i hi ha molta manca d'estudis. Hi ha molta gent que necessita obtenir un espai al món laboral. A vegades, el fet de no haver fet una formació adequada, també provoca que et manquin eines per presentar-se a llocs de treball, per tant, és un tema molt complicat. L'ideal seria que, en un món en què estiguin més o menys acceptades les orientacions i expressions de gènere, no hi hagués necessitat de cap suport. Ara, tal com estem, està clar que necessitem programes específics o inclús en alguns espais, algun tipus de quota.