LGBTI+

El Jovent Republicà fem una crida a la lluita contra la desigualtat social i a visibilitzar la violència i la discriminació que pateixen les persones LGTBI+ per la seva identitat, expressió de gènere o orientació sexual al mon de l'esport.

Formar part del col·lectiu LGTBI i practicar un esport, molts cops es pot convertir en un malson. Les persones del col·lectiu que en practiquem algun, estem constantment estigmatitzades i invisibilitzades.

Un malson que Justin Fashanu, el primer futbolista professional de la història en fer pública la seva homosexualitat, va patir fins al punt d'arribar a suïcidar-se l'any 1998.

I avui en dia, en ple 2021, encara tenim por de ser qui som i d'expressar-nos tal com som. Són moltes les persones esportistes de qualsevol disciplina com l'handbol, el bàsquet, la natació, el ballet, l'hoquei, l'atletisme o el futbol que han d'amagar-se per les possibles represàlies, com ser acomiadades, rebutjades als vestuaris o ser estigmatitzades pel públic. Perquè, malauradament, no és la primera vegada que es pateixen mirades dins del vestuari, insults de l'adversari, qüestionament de l'equip tècnic o estigmatitzacions des de la grada, entre d'altres.

Amb aquest manifest, volem dir prou. Hem de trencar amb mites com que els homes homosexuals són dèbils i les dones homosexuals fortes. Volem remarcar que primer de tot som persones i som capaces de poder dur a terme tota acció que ens proposem. Diem prou a establir rols de gènere, innecessaris i claustrofòbics.

Fluïm. Fluïm en totes les maneres que puguem. Una societat sana tan sols és aquella que és lliure de discriminacions, que no es preocupa per temes banals com si una persona es maquilla o no, si hauria de jugar amb una pilota o saltant una corda.

Aquelles persones que creguin en aquests rols que estigmatitzen i assenyalen què i com s'ha de fer, els emplacem a fer la següent reflexió: quins són realment els rols a seguir, i sobretot, per què s'han volgut imposar?

Els vertaders problemes que afecten una societat no són un genital o altre, no són una ungla pintada o no, no són un petó a una persona o a una altra. Els vertaders problemes són l'elevada taxa d'atur juvenil des de la transició, que l'edat d'emancipació del jovent a l'Estat espanyol sigui de les més altes a tota Europa, que cada 8 segons, una dona sigui agredida sexualment, que no dediquem ni un 2% del PIB a la cultura o no poder expressar obertament l'orientació sexual per por a una repercussió negativa.

El Jovent Republicà fem una crida a lluitar contra la desigualtat social i a visibilitzar la violència i la discriminació que pateixen les persones LGTBI+ en l'àmbit esportiu per la seva identitat, expressió de gènere o orientació sexual, perquè tenim dret a fer esport sense odi ni discriminació!

Avui 19 de febrer, ho tornem a reivindicar. Perquè si no fos per la LGTBI-fòbia al mon de l'esport, en Justin Fashanu avui celebraria el seu 60è aniversari.

Sortirem tants cops com calgui per erradicar aquesta xacra d'arreu del món i dels Països Catalans. La LGTBI-fòbia ni a l'esport ni enlloc!