LGBTI+

Avui, 14 de juliol, celebrem el dia de la visibilització no binària. Per fer-ho, hem conversat amb Manaia Lasnier, persona trans no binària, ambaixador del pacte climàtic de la UE i activista social, del clima i dels drets humans. El col·lectiu no-binari encara avui està infinitament invisibilitzat i la seva condició és considerada com a una etapa de transició. Gent del mateix col·lectiu trans nega l'existència del col·lectiu no-binari, que es considera a dins del col·lectiu trans.

Manaia viu a la Catalunya Nord, tot i que sovint baixa al Principat, fet que li ha permès conèixer diferents realitats dels Països Catalans. Aquí, a diferència de l'Estat francès, els termes com "No Binari" "Gènere fluid" o "demi-boy/girl" compten amb una menor acceptació que en part s'explica per una traducció poc exacta en adaptar-se d'altres llengües al català.

El col·lectiu no-binari s'ha vist atacat constantment amb la discriminació, el no reconeixement i, a l'Estat espanyol, recentment, per la ignorància davant d'una realitat cada cop més present. Això ha estat degut a l'exclusió del col·lectiu no-binari al projecte de llei trans que tirarà endavant, però sense contemplar totes les realitats existents.

El major enemic que té el col·lectiu no-binari és el desconeixement. Manaia Lasnier ens fa 4 cèntims d'aquest ventall d'identitats, però abans d'això, cal remarcar un fet: en el col·lectiu no-binari, potser paradoxalment, l'existència del gènere es fa més vital que en altres col·lectius i, tot això, partint de la base que el sexe, en aquest tema, no importa en absolut. Així doncs, es planteja l'existència d'un sexe desvinculat completament a la identitat i aquesta és expressada a través del gènere. Uns gèneres que, quan no són cis, es poden dividir d'una manera molt gràfica, amb paraigües, tal com veiem a la imatge. El paraigua trans se separa entre binari i no binari. Dins del binarisme hi ha les dones i homes, dins del no binarisme es troben els gèneres fluids, demi-boys, demi-girls, agèneres, etc. Aquí és important remarcar que les persones del col·lectiu poden aprofundir en els paraigües o simplement quedar-se en la superfície pel refús a explotar les etiquetes.

Un altre fet que remarca Manaia és que, com hem avançat abans, el no-binarisme, l'existència d'un tercer gènere o una identitat més enllà del binarisme home o dona, ja fa molts anys que existeix, concretament milers. Estudis antropològics han descobert que en les tribus precolonials de Hawaii existien tres gèneres o que en tribus indígenes de l'Amazones existeixen més de deu gèneres, per tant, les realitats no binàries no han sorgit, simplement han començat a identificar-se, reivindicar-se i trencar amb el binarisme opressor imposat pel cis-heteropatriarcat. Lasnier deixa molt clar que la identitat és la construcció social d'una persona, quelcom molt individual, per això cal legislar: per al reconeixement de totes les realitats en el Codi Civil i donar la llibertat que cadascú s'identifiqui com és. D'aquesta manera, aconseguim a través de la llibertat social i comunitària, la llibertat individual.

Per tot això, el Jovent Republicà deixem clar altra vegada que la Llei Trans que a priori hauria de tirar endavant a l’Estat espanyol, és insuficient i discriminatòria, altra vegada, perquè no recull totes les identitats i, com és en el present cas, el no-binarisme. A més a més, reclamem que l’Estat francès mogui fitxa i aposti pels la llibertat, igualtat i fraternitat que tant predica i els apliqui en la seva legislació, escoltant el col·lectiu LGTBI+ que, de la mateixa manera que a la resta dels Països Catalans, reclamem quelcom tant bàsic com el reconeixement de les realitats. El reconeixement de ser.

Per una societat lliure, trenquem el mur, la diversitat és vida!