MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL

El nostre model agrícola i ramader és un llegat cultural construït a partir de la interacció de les diferents societats que han interaccionat amb el nostre territori.. Val  dir però, que l’enorme diversitat de les nostres comarques i les vicissituds històriques fan difícil definir un model homogeni per tot el territori. Des dels prats alpins pirinencs fins a la càlida conca mediterrània del Vinalopó passant per les escasses planes continentalitzades del Principat la nostra pagesia ha anat definint  les diferents tècniques de treball de la terra de forma específica. Sense dubte,una gran simbiosi amb les característiques del seu entorn.

La pagesia ha anat canviant d’estatus al llarg de la història a causa de les diferents dinàmiques socials com les remences i les germanies -amb resultats diversos- i les més tardanes revolucions i desamortitzacions liberals del segle XIX.

Com a resultat de totes aquestes vicissituds i, sobretot al Principat, es va establir un sistema de tinença de la propietat basat en les petites i mitjanes propietats. Els costums de la població, recollits al dret civil català, evitaren una fragmentació de la terra que sí que es va produir a altres llocs d’Europa com ara Galícia i per contra facilità la concentració de les zones productives al voltant de determinats caps de família. Aquestes propietats donarien lloc als contractes de masoveria, molt estesos fins fa relativament poc. Amb aquest contracte, el propietari encomanava l’explotació d’una propietat a un masover amb dret a habitar-hi i a canvi del pagament d’un percentatge d’allò obtingut. Aquest sistema ha resultat de gran èxit atès l'interès mutu en el màxim rendiment de les terres que facilitava la inversió i la innovació. 

A les comarques valencianes i alacantines, amb un poblament molt més concentrat fruit de l’herència musulmana i una classe nobiliaria sovint més present i extractivista, trobem sistemes d’arrendament similars però també l’existència de latifundis. Aquestes grans propietats han donat lloc a una relativa poca diversitat en el camp valencià començant per la morera i centrant-se en els cítrics en l’actualitat i que, tot i romantitzar-se, és culpable de molts dels problemes actuals del model agrícola de les comarques del sud.

Per últim, a les Illes també hi trobem sobretot petites i mitjanes propietats. En alguns casos fins i tot minifundis. Històricament força dependents de les importacions del continent, sobretot a les Pitiüses, el camp mallorquí i menorquí estava més aviat destinat a l’autoabastiment familiar i consum local.

Pel que fa al sector ramader, si que trobem una situació força homogènia arreu dels Països Catalans. La nostra condició mediterrània ha afavorit  el desenvolupament tradicional del sector oví en les planes i cabrum en aquelles zones més muntanyoses destacant en aquest sentit la seva importància en l’economia de les Illes. La presència del porc, prou estesa però mai amb gaires caps es complementava amb l’aviram sense trobar, excepte al Pirineu, un sector vacum gaire desenvolupat.

L’estructura social tradicional del nostre món rural, malgrat les dificultats que han suposat l’abandonament massiu del camp amb la industrialització o la PAC (Política agrària comú), s’ha mantingut en línies generals. Això sumat a la revolució verda al camp i la globalització del mercat però, ha derivat un seguit de problemàtiques per la pagesia de les nostres comarques:

• - L’abandonament massiu del camp durant el segle XIX ha provocat la desaparició de terres fèrtils, reducció de la superfície agrícola, que han estat ocupades generalment per boscos joves de pi blanc que posen en perill la seguretat dels nostres pagesos i la biodiversitat de les nostres contrades.
• - L’excessiva especialització que han sofert algunes comarques atempta contra el típic divers paisatge mediterrani. Per exemple, les conques del Segre i el Cinca, terres de ponent,han vist abandonats els seus conreus tradicionals a resultes de grans extensions de regadiu. Aquest canvi de patró territorial, derivat del monocultiu, suposa una homogeneïtzació del l paisatge i la pèrdua d’una petita pagesia que no pot subsistir amb la forta competència de preus generada.. Dita situació, s’ha accelerat de forma homòloga al País Valencià amb una creixent reculada de l’Horta tradicional per fer créixer les hectàrees de regadiu extensiu.
• - La manca de xarxes de consum local, fruit d’un mercat econòmic global, compliquen l’accés alconsum de proximitat. La deriva demogràfica cap a les grans ciutats genera una desvinculació amb la terra que indueix a un pèrdua de conscienciació del producte local i de qualitat. Sovint és més fàcil adquirir cítrics de l’altra punta del món que de les nostres comarques, sense dubte un oxímoron ecològic.
• - La manca de relleu generacional fruit d’una visió poc atractiva del camp i poc rendible fa que continuï el procés d’exili rural. A més, el jovent que no s’hi havia dedicat tradicionalment també troba molts problemes per accedir a la terra i emprendre nous projectes. La manca de finançament i els escassos processos de compra-venda de les finques rústiques fa impossible aquestes noves incorporacions. Aquesta situació es veu agreujada en persones del col·lectiu LGTBI que pateixen episodis de discriminació a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere. Ben cert és que e jovent LGTBI encara es veu fortament assenyalat per mostrar-se tal com és, assetjat pels rumors, els comentaris i la pressió de l'heteropatriarcat que en un entorn de cercles socials més tancats, es manifesta amb major virulència . En el cas de les dones, una visió encara molt masculinitzada de les feines agrícoles, fa que sigui considerada poc apta per a dedicar-s’hi. El sistema tradicional de repartiment de terres a més, massa sovint les ha deixades fora tenint greus problemes per accedir a la tinença de la terra i fins i tot a subsidis ja que en la majoria de casos no figuren com a treballadores ni propietaries depenent absolutament del marit i  veient-se lligades al nucli familiar per no ser abocades a la misèria i la precarietat.

El paper del jovent al camp català

El futur doncs passa sense cap mena de dubte per nosaltres, el jovent. La doble amenaça de la precarietat i l'estigmatització fa que la pagesia jove es vegi abocada al desarrelament i l'exili, abandonant els espais i les persones que els han vist créixer i deixant sense futur les nostres comarques interiors.

En alguns territoris dels Països Catalans, com ara els Ports, el Matarranya, la Ribagorça o el Pallars aquesta situació és molt greu, amb un buidatge demogràfic que pot deixar aquestes comarques deshabitades en poques generacions.

És per això que el Jovent Republicà defensem una nova ruralitat que defensi la construcció d’un canvi de paradigma per la perpetuitat de la població fora de les grans àrees urbanes.   Cridem que no marxarem, que ens sentim orgullosos dels nostres pobles i viles i que hi volem viure en llibertat i amb vides dignes. Per tot plegat, en dia de la lluita camperola, reclamem mesures urgents per fixar la població rural dels Països Catalans:

• - Una millora en el transport públic i les infraestructures que no ens faci depenents del vehicle privat. La mobilitat pública en les zones rurals és escassa cap a les principals ciutats del País i inexistent entre els pobles i viles de la zona. Aquesta situació dificulta moltissim el dia a dia de la població en tasques tan quotidianes com anar a estudiar, fer la compra o fer visita al metge.
• - Una millora en els serveis públics que ens permeti accedir a les mateixes prestacions que la resta de la població sense necessitat de fer grans desplaçaments. Aquests serveis han de ser un revulsiu pel territori creant llocs de treball de qualitat per la gent de les nostres comarques.
• - Dignificar el sector primari posant en valor la tasca de la pagesia i els llauradors dels Països Catalans arreu del territori ja des l’educació infantil.
• - Una major educació en la diversitat als centres educatius d’arreu i en concret de les zones rurals perquè el jovent del futur creixi en la tolerància i el respecte cap a les persones migrades, les dones i els membres del col·lectiu LGTBI.
• - La potenciació del consum agroecològic i de proximitat promovent-lo en els menjadors escolars i potenciant la transició ecològica en el camp català mitjançant préstecs i ajudes mentres duri la conversió. 
• - Facilitar l’accés i la tinença de la terra facilitant la mediació entre els propietaris de terres en desús i els nous pagesos joves.
• - Promoure la masoveria urbana amb ajudes públiques per a la rehabilitació d’habitatges en mal estat als centres històrics dels pobles i viles de zones rurals.
• - Estendre la formació professional agrària per les comarques rurals, dessegregant-la i integrant-la als centres de secundària públics per acostar-la a la població i arrelar-la al territori facilitant la incorporació dels joves al camp després de la seva formació. 
• - Desenvolupar i enfortir els circuits curts de comercialització com a element indispensable de la creació de sistemes agroalimentaris justos i sostenibles.