2020
El dia 2 de febrer celebrem el dia mundial de les zones humides. Es commemora el signat, l'any 1971, del conveni de Ramsar, una ciutat iraniana a les ribes de la mar Càspia. En aquest text s'hi inclou la creació d'un llistat de gairebé 3000 espais de rellevància i especial protecció a escala internacional entre els quals hi ha zones protegides d'arreu dels Països Catalans.
En el nostre context mediterrani, les zones humides representen un dels espais amb major biodiversitat: centenars d'aus hi fan niu, amfibis fan vida i espècies emblemàtiques de peixos del nostre territori com el samaruc, l'escanyagats o el fartet en son endèmics.
Malgrat tot, encara avui dia, moltes marjals i aiguamolls són vistos com a espais insalubres. Sotmesos durant segles a assecatges per conrear-los i urbanitzar-los. Un hàbitat que es troba en un profund retrocés. La gran majoria han minvat la seva extensió, estan profundament alterats o directament han acabat desapareixent.
Enguany, en un context de crisi climàtica imparable que sembla estar intensificant i incrementant els fenòmens severs propis de la mediterrània volem posar en relleu el seu valor com un gran agent de resiliència al canvi.
Temporals com el Glòria, ens han demostrat un cop més que la nostra millor defensa contra els efectes del canvi climàtic és el manteniment de l'estat ecològic del territori. S'ha vist arreu que, en aquelles zones on les dinàmiques naturals han estat alterades i les zones inundables envaïdes per infraestructures, les conseqüències materials han estat més grosses.
Ara, amb la calma després del temporal, tenim l'oportunitat de replantejar-nos quin model volem per les nostres zones humides: deixem enrere l'urbanisme descontrolat i apostem per la seva conservació!
Preservem les zones humides, estimem la terra!